Aniversari amb accent valencià

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) celebra els 25 anys de la seua constitució. Ho fa amb uns pressupostos raquítics que no són precisament la millor cirereta per a l’aniversari. Resultat d’allò que el síndic de Vox ja avançà l’any passat: “Estrangular fins a la desaparició l'AVL”. Bé, siguem indulgents: potser aquest descabestrat va caure de menut del llit i és inevitable sentir-ne de grosses com eixa. Però és d’agrair que siga tan cristal·lí. No fa massa, gent així maquillava l’odi al valencià fent creure que el conflicte lingüístic era una qüestió de noms entre valencià i català. Res més fals. Sota eixa excusa amagaven el dilema real i gens dissimulat ja entre valencià i castellà. Perquè si el valencià incrementa el seu ús a l’escola, a la justícia, als serveis públics, als mitjans de comunicació, etc., a costa de quina llengua ho farà? Del castellà, evidentment. I això és el que no volen.

La tisorada a l’AVL contrasta amb la pluja d’ajudes a entitats secessionistes com la RACV i Lo Rat Penat, tot i que la llei que crea l’AVL estableix que per a rebre finançament públic cal observar els criteris normatius. I ara, la pregunta que esperaven formulada en romà palatí (de Palau de la Generalitat): subvencionar entitats secessionistes no és fer apologia de la kale borroka lingüística? La pregunta no és sobrera; si els llibres de text s’homologuen per garantir l’ortodòxia, és contradictori subvencionar textos que alimenten l’heterodòxia.

Amb la tranquil·litat que dóna haver escrit fa temps en aquestes pàgines que no em sentia gens enquadrat en la secta d’entusiastes de l’AVL, per considerar que naixia per resoldre els problemes que tindria el valencià per no ser català, si L'Estatut d'Autonomia diu que és la institució normativa oficial de l'idioma, acceptem-la i respectem-la. Tot i ser conscient que, amb Acadèmia o sense, qui estima la llengua continuarà parlant-la i escrivint-la. I qui no l’estima continuarà parlant i escrivint en castellà, també amb Acadèmia o sense.