L'assimètrica vara de mesurar de la dreta i la justícia

Diuen que a Espanya la corrupció i el lobbisme es jutgen abans pel carnet d’afiliació que pel Codi Penal. Però en l'ecosistema mediàtic i judicial de la dreta la premissa va més enllà depenent de qui signa el contracte, la mateixa activitat privada pot ser aplaudida com un èxit de l'esperit emprenedor o perseguida com una traïció a la pàtria. L'asimetria amb què es miren els moviments econòmics post Moncloa de les famílies de José Maria Aznari de José Luis Rodríguez Zapatero és l’exemple perfecte d’aquesta doble moral de lents selectives.

Mentre els lligams del clan Aznar amb fons voltor, elèctriques privatitzades i la oligarquia financera es normalitzen sota el paraigua de la "lògica del lliure mercat" i l'èxit professional dels cognoms il·lustres, qualsevol moviment de l'entorn de Zapatero —sigui la seva complexa mediació internacional o els projectes de les seves filles— es converteix automàticament en objecte d'una ombra perpètua de sospita. On els uns hi troben catifes vermelles i l'arxivament exprés de les seves polèmiques gestions, els altres topen amb investigacions prospectives alimentades pel soroll de pseudo mitjans i acusacions populars de tall ultradretà. No es tracta de fiscalitzar el poder -obligació higiènica en qualsevol democràcia-, sinó de com la maquinària política i judicial s'activa amb una fúria inquisitorial o amb una passivitat administrativa depenent, exclusivament, del color del cognom que s'està jutjant.

Quan en Novembre del 2023 el PSOE estava negociant els vots dels partits independentistes catalans per poder investir Sánchez president de Govern, una de les condicions era la creació d’una llei d’Amnistia per als encausats pel procés sobiranista del 2017, llei que la dreta- i també alguns barons socialistes- veien com l’inici de la descomposició d’Espanya. Aznar, alt i clar, va fer una crida general a la insubmissió tot dient “el que pueda hacer que haga, cada uno en su sitio, cada uno en la responsabilidad que tenga, porque estamos ante una situación de crisis constitucional sin precedentes”. I, efectivament, una part de la premsa i de la judicatura van obeir aquest toque de generala de qui ens va ficar dins d’una guerra il·legal que vam pagar amb els morts de l'atemptat d’Atocha. Un PP cada dia més escorat a l’extrema dreta, el franquisme residual, alguns mitjans i pseudo mitjans de comunicació i una part de la judicatura començaren a fer, cadascú des de la seua trona, cas a la crida d’Aznar. Els atacs ja no eren sols contra l’independentisme català, que havia vist i patit com el PSOE mirava cap altrabanda mentre la premsa de dretes els atacava i els jutges creien, sempre, els moltes vegades erronis  i partidistes informes policials. Ara, quan son ells els que tasten els atacs sense respecte per la presumpció d'innocència clamen al cel quan ja és massa tard per fer-ho.

El PP, l'únic partit condemnat per corrupció, clama contra Zapatero oblidant el principi de presumpció d'innocència, i convoca a Madrid el millor de cada casa a protestar contra la corrupció. Aguirre amb més de la meitat dels seus governs condemnats per corruptes, Aldama, un corrupte confés protegit pels matons de Desokupa, i tots aixoplugats sota fotos de Franco i la bandera amb “el pollastre”. Han posat la guineu a cuidar el galliner.