Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión | Al tall al tall

València

La pau educativa en punts suspensius

Algunos docentes en una concentración ante la Conselleria de Educación siguen la mesa de negociación en streaming

Algunos docentes en una concentración ante la Conselleria de Educación siguen la mesa de negociación en streaming / Germán Caballero

Les negociacions entre Educació i sindicats estan en punts suspensius, en espera que el professorat valide, o no, els preacords. La consellera es nega a reobrir la qüestió salarial i la llengua a canvi de satisfer altres demandes. Un clàssic en tota negociació: cedir en matèries on hi ha més coincidències que dissidències i, a canvi, exigir reciprocitat a l’altra part seguint l’adagi “do ut des” (done per a què em dones): jo cedisc en unes coses i tu acceptes que salaris i llengua són innegociables. Com? El salari del professorat valencià està per sota de la mitjana estatal, fins i tot incorporant l’oferta dels 200 euros. Quant al valencià, no hauria de ser la Generalitat la més interessada en promoure i defensar aquest legat dels nostres avantpassats?

Com que escric l’article sense saber l’última hora, ignore en quin punt es troba la negociació. Però em sent concernit per la carta de directores i directors a la Inspecció, davant una situació que s’allarga en el temps sense data de venciment. Els Inspectors coneixem les mancances dels centres, la precarietat de mitjans i recursos, les restriccions en mesures de caràcter compensatori, la manca d’infraestructures i falta d’adequació d’altres, la sobrecàrrega burocràtica, etc. I tot i que se’n parla poc, la falta de reconeixement del personal educador d’educació especial, essencials en una escola pública inclusiva i de qualitat. Problemàtica que traslladem a les autoritats polítiques que, en massa ocasions, es diuen andana.

Si els pressupostos de la Generalitat —en fase de tramitació a les Corts— no resolen la situació crítica de l’educació, l’aprovació prevista per a juliol s’hauria d’ajornar. En política, allò que no té partida pressupostària no existeix. I l’educació continua sent la ventafocs del Consell: sempre esperant que arribe l’hora perquè els pressupostos li presten atenció. Potser ignoren que l’educació, com assegura un estudi del BBVA, a més d’un dret és una inversió que resulta “més rendible que invertir en actius financers”?

Tracking Pixel Contents