Dubtes

Açò de ser curiosa de vegades acaba convertint-se en un malson. I ho dic de veritat. Habitualment és molt gratificant, però de vegades s’acaba convertint en una vertadera tortura, fins i tot, emocional. Com m’està passant aquests darrers dies. M’explique.

Com tot el món deu saber (impossible no haver-se assabentat pel continu bombardeig informatiu del tema) el papa de Roma està de visita a l’Estat Espanyol.

Cap problema si d’un cap d’Estat es tractara, però sembla que ha vingut a “evangelitzar” també. Com ja he dit en més d’una ocasió, a més de ser feminista radical, també soc atea radical, només per contextualitzar la meua opinió.

Admire profundament a les persones que tenen fe. De veritat i de tot cor, però jo no la tinc i exigisc el mateix respecte a la meua posició.

Crec fermament que dels impostos han de finançar-se els serveis públics, infraestructures, inversions, etc.

I ara comencen els peròs. Per què s’ha de finançar un viatge com el del papa en un estat declarat aconfessional per la Constitució? No ho entenc. Sobretot quan està en contra dels drets de més de la meitat de la població que som les dones.

Vull recordar que l’Església catòlica continua estant en contra de l’avortament, del matrimoni igualitari i de manera sistemàtica encobreix als pederastes que hi ha per tot arreu de la geografia catòlica espanyola. Això sols per nomenar algunes actituds poc edificants de la doctrina catòlica.

Continuem. Un d’aquests dies vaig escoltar com Lleó XIV deia que “nadie puede arrodillarse ante el señor y despreciar al hermano” mentre parlava de la immigració. I es va quedar tan ample el senyor. Està qüestionant que els xiquets i xiquetes abusades no són germans en el seu dret? Que no tenen cap dret a ser escoltats i reparada l’agressió patida per rectors i frares, fins i tot dels col·legis on molts d’ells i elles estan estudiant? És això, que no els considera germans, i per això no atenen les seues reclamacions? Perquè si és això, s’explicarien moltes coses.

Al cas dels drets de les dones i l’accés al seu propi cos. Encara estem així? No s’han assabentat encara (potser perquè són un règim ple de rituals de molts segles passats) que estem al segle XXI i que les dones podem i devem governar les nostres vides sense tuteles perquè tenim capacitat i voluntat de decidir nosaltres en tots els aspectes de la nostra vida. Maternitat o no inclosa. Són els nostres cossos i, per tant, la nostra responsabilitat.

També va fer una crida a la missa dels joves on els convidava a formar famílies. Calla, que no ho recordava, que també està en contra del divorci, tot i que ens apallissen cada dia ha de prevaldre allò de “Lo que Dios ha unido, que no lo separe el hombre” i encara menys les dones encara que patisquen tot el paquet de violències masclistes hagudes i per haver. Molt humà. Molt coherent amb el respecte als altres. I quan es tracta de les dones, el discurs canvia per complet i cal “aguantar el que Déu ens envia amb resignació cristiana”. Clar que sí... Tot el que el seu Déu vulga... encara que ens puga costar la vida. En fi...

Demana que s’ajude i s’actue en favor de les persones vulnerables. I jo em continue preguntant: Per què amb tots els béns que s’han immatriculat al seu nom i tots els tresors que tenen no només al Vaticà, a cada parròquia o església perduda, no van soltant llast i en lloc d’acumular van venent patrimoni i van ajudant de veritat a les persones vulnerables?, perquè "obras son amores y no buenas razones". Ah no, que la seua voluntat és acumular i no repartir res, tot i que siga amb persones vulnerables. Que la coherència entre el que prediquen i el que fan no és un tema que vaja amb ells. És només per a la resta de mortals. Ells (i ara no puc dir elles, perquè no hi ha elles) tenen en això butla celestial, perquè papal i aplicar-se-la a si mateix quedaria molt lleig i donaria massa el “cant”. Cal ser discrets en alguns temes.

I tot això sense parlar dels acords entre el govern central i la Santa Seu, pels quals també reben diners dels nostres impostos que es detrauen dels serveis públics que queden, també, minvats, per aquest tema.

També molta coherència amb la doctrina de Jesús. Semblen els mercaders que Jesús va expulsar del temple, però no volen fer comparacions. Segurament perquè eixirien perdent.

Com podem comprovar només amb aquestes línies d’una atea irredempta radical, tot és pura coherència dins de l’Església Catòlica. Només faltaria! Que per alguna cosa són la representació de Déu a la terra... Clar que si, només faltaria.

Vull insistir en el meu respecte absolut a les persones creients, però que també és respecte que jo no ho soc i que, per tant, puc dir el que pense amb tota la llibertat del món. I que conste que m’he moderat...

En fi, que com a dona feminista i atea radical, aniré a l’infern. M’ho veig vindre. Ah, no, que ja no existeix... M’he escapat del foc etern. Mira tu que bé. Quin goig!!!