Paco Camps i l'accident del metro: la newsletter de Isabel Olmos

Porte regular les primeres hores d'este 3 de juliol. En realitat, ja fa temps que està per ahí, remoguda i punyent, eixa memòria que s'entesta a no ser oblidada. De vegades, quan em pose simplista, pense que són coses de l'ofici de periodista, i altres vegades pense que sóc jo, que per història familiar i personal defense que cal saber-ho tot per poder actuar en conseqüència. La informació, per tant, és per a mi un valor preuat.

Recorde aquell 3 de juliol de 2006, que va suposar, en certa mesura, la meua pèrdua de virginitat en l'ofici, no tant per haver de cobrir un fet dolorós (ja n'havia cobert molts a Successos o en l'edició de l'Horta), sinó perquè vaig haver d'enfrontar-me al que no havia vist mai fins aleshores de manera tan clara. Tenia 29 anys i portava set anys al diari. A partir d'aquell dia vaig veure què suposava que una administració, un govern i uns polítics practicaren impunement la política del maltractament a la seua ciutadania, a les víctimes d'un accident, a aquelles que intentaven queixar-se de tot el que havia passat, de la manca de responsabilitats i, sobretot, de la manca d'un perdó públic.

Quan es publique este article, tots els actes estaran ja en marxa a València i a Torrent. Per primera vegada en vint anys, polítics de tots els partits participaran en els homenatges —Generalitat, Diputació, ajuntaments de València i Torrent—, junt amb els sempre presents familiars de les víctimes i les persones ferides en aquell accident. Fins i tot À Punt ha entonat un mea culpa pel tractament informatiu de Canal 9 en aquell moment. Tothom sembla que s'ha adonat del que va passar, de com es va contar i de com es van tractar les famílies en aquell moment.

Només falta un protagonista principal d'aquell dia fatídic, potser un dels principals per tot allò que va succeir després: eixa política de maltractament, d'exclusió i de silenci. El president de la Generalitat, Paco Camps.

Si la dana es va emportar simbòlicament ni més ni menys que tot un cap del Consell en la figura de Carlos Mazón, el metro no va passar factura a Camps. Al revés, va haver de ser una acusació de corrupció la que l'esborrara d'un escenari polític del qual ara vol tornar. I vol fer-ho sense haver dirigit una sola paraula a les famílies que van perdre els seus aquell 3 de juliol de 2006.

Potser confia que la societat no tinga memòria (i ahí, dissortadament, he de donar-li la raó). Potser confie que desgràcies posteriors minimitzen l'impacte d'aquella. Però una cosa està clara: ara mateix, està sol a l'altre costat de la barrera. Tots els seus han reconegut amb fets, ofrenes, homenatges i minuts de silenci que alguna cosa es va fer mal. Ara li toca a ell. Vint anys després, el silenci ja no és una opció.

No te pierdas cada semana la Newsletter de la subdirectora de Levante-EMV Isabel Olmos: 'Plaça Major'. Se trata de un servicio exclusivo para usuarios registrados de Levante-EMV que permite estar al día de los temas más importantes sin renunciar al análisis semanal del suddirector del periódico. Cada viernes, los suscriptores de este nuevo boletín recibirán puntualmente la nueva newsletter de Isabel Olmos.

Cómo darse de alta en las nuevas newsletter

Si quieres recibir esta newsletter o cualquier de las disponibles en el periódico solo tienes que acceder a este enlace y darte de alta en ‘Newsletter’ que quieras. Además de las nuevas, también podrás gestionar otras igualmente interesantes con las que podrás mantenerte al día de toda la actualidad nacional y autonómica.

Suscríbete para seguir leyendo