Les aules i les granotes

L’estiu dura ara un mes més que els anys 80 del segle passat a causa del canvi climàtic, però climatitzar els centres escolars no figura a l’agenda política. Per què? Pel mateix que les granotes. Ja saben: si tires una granota a l’olla amb aigua bullint botarà d’immediat tractant de salvar-se; però si l’olla té l’aigua gelada i puges la temperatura a poc a poc, la granota s’hi va habituant fins bullir l’olla i, incapaç de reaccionar, acabarà coent-s’hi. Vaja, que ens hem acostumat gradualment a suportar la calda i ho fem amb resignació franciscana. I què carai! Perquè com diu el conseller de Cultura madrileny, “quan fa calor fa calor”. Tautologia que tracta d’explicar una cosa per ella mateixa i, per tant, no explica res. Però hi ha una gran de veritat en la frase. La calitja és ja tan habitual que la percebem com a normal. És més, segons aquest baciner la calor a les aules pot ser “font d'inspiració” (argument incontestable, ja que ell té aire condicionat al despatx; d’ací que estiga tan poc inspirat).

Però això d’aguantar les altes temperatures a les aules s’ha acabat. La vaga educativa ha sigut un punt d’inflexió. Els estudis demostren que superar els 26°C afecta negativament al rendiment acadèmic, a més dels problemes de salut que genera. Si les autoritats educatives no ho veuen així és perquè els falla el termòstat. No es pot tractar aquesta calor sufocant com si fos la visita del Papa, que arriba, es fa la foto, diu la seua i se’n va. La calor ha vingut per a quedar-se. I per tant cal actuar!

Més que el professorat, haurien de ser els progenitors els més interessats a protestar per tindre els fills en aules amb una calor de Maria Santíssima. I ara una pregunta a l’aire: els pares i mares que es queixaven perquè la vaga deixava els seus fills sense classe, pensen com la diputada de Vox —el nom de la qual no vull recordar—, que disculpa la falta de climatització a les aules dient que els xiquets “no són de mantega”? Doncs res, a abrasir-se de calor i a fruir d’allò votat.