Els municipalistes ja no fem tanta gràcia

Que els partits polítics xicotets -els de poble com Sueca per Davant o els de les comarques com Ens Uneix- molestem, incordiem, en definitiva, els toquem els collons als grans partits tradicionals, és cada vegada més que evident. Als partits de sempre, als mateixos que al principi ens tractaven amb to paternalista mirant-nos per dalt del muscle com a "estos pobres graciosets que volen fer política", hem deixat de caure'ls en gràcia a mesura que hem guanyat en capacitat d'influència i ens hem fet amb espais electorals que creien d'ells i només d'ells.

Esta setmana, al ple de la Diputació de València hem assistit a l'enèsim despropòsit de les grans marques de la política contra, precisament, Ens Uneix, un dels partits municipalistes més 'en forma'. Allí, a l'ajuntament dels ajuntaments, l'oposició del PSPV-PSOE i Compromís ha tret endavant, gràcies a l'abstenció de Vox, una reprovació a la vicepresidenta de la institució, la municipalista Natàlia Enguix, per, ojito!, "utilitzar la seua comarca, la Vall d'Albaida, com a moneda de canvi" i per les seues "reiterades declaracions i maneres de procedir basades en l'arbitrarietat, el clientelisme i l'amenaça política per a atorgar les ajudes i els fons públics de la institució provincial".

Davant casos com este, al meu poble, Sueca, solem dir allò de "per a cagar-se i no torcar-se".

Bé, per situar a qui no estiga massa posat en política i per tant visca molt més feliç, dir que Enguix és diputada provincial pel partit municipalista Ens Uneix, formació nascuda a Ontinyent que en 2023 va aconseguir la seua representació en la Diputació gràcies als vots obtinguts en el partit judicial d'Ontinyent, demarcació administrativa que coincideix pràcticament amb la comarca de la Vall d'Albaida.

Capritxos de l'aritmètica electoral, amb una sola acta de diputat, Ens Uneix va obtindre la clau de la governabilitat a la Diputació de València, un poder de decantar la balança cap a un costat o altre que alguns encara no han sabut digerir. Un altre dia vos conte els orígens de Ens Uneix, això dona per a un altre article.

El ben cert és que acusar una política d'un partit municipalista d'utilitzar la seua comarca com a "moneda de canvi" en la Diputació resulta sorprenent. Què dic sorprenent! Això ho conte i no s'ho creuen! Però el més surrealista i patètic de tot és que siga el partit socialista, que juga a la Champions League dels casos judicials oberts per pressumptes delictes de tot tipus, el que parle de reprovar, o siga, de censurar una conducta per considerar-la mala, en una institució com la Diputació de València, i contra una diputada que defensa els interessos de la seua comarca.

Algú em pot dir a què es refereixen exactament amb l'expressió "moneda de canvi"? Fins ara havia escoltat parlar de "chistorras" però no de "moneda de canvi". Coincidireu amb mi en què és tota una paradoxa que esta acusació provinga d'una formació com el PSPV-PSOE, la del senyor Mascarell i companyia. Per cert, un senyor Mascarell amb el que només he intercanviat un parell de minuts de conversa en esta vida després d'abordar-me al Mareny del Barraquetes fa ara dos anys i dir-me amb un to supèrbia que ell personalment s'encarregaria de frenar la moció de censura que estava a punt de fer fora als seus camarades socialistes de l'Ajuntament de Sueca. El que va passar després ja és història.

Reconduint el fil de l'article, no puc deixar passar l'ocasió per recordar a les senyores i els senyors dels grans partits, els de les estructures jerarquitzades, els d'àmbit nacional i/o autonòmic, que molt al seu pesar les formacions menudes hem vingut per a quedar-nos. I cada vegada en som més. Per si encara queda algú que no ho sàpiga, els nostres pobles sempre estaran per damunt de les ideologies i, sí, com fa Natàlia Enguix, treballarem per augmentar les inversions i les ajudes en aquells municipis i comarques on sigam escollits. Que què esperàveu d'un dirigent municipalista?

Senyores i senyors del puny i la rosa pansida, en primer lloc canvien l'actitud. En política i en la vida és tan important saber guanyar com saber perdre. I, sobretot, deixen de ser hipòcrites. En la Diputació veuen amb un vidre diferent el fet particularista que representa el municipalisme valencià que quan pacten amb Compromís -força d'estricta obediència valenciana- el Govern del Botànic, o quan en l'actual govern d'Espanya formen un govern de coalició amb una plataforma que advoca per la plurinacionalitat de l'Estat o quan el soci estratègic és ni més ni menys que el Partit Nacionaliste Basc, el més antic de tots els partits d'àmbit específic. Quan i com decideixen els socialistes què és municipalisme, regionalisme o nacionalisme legítim i què és caciquisme i clientelisme reprovable?

L'acció de la municipalista Natàlia Enguix no és molt diferent a la que han exercit i exerceixen els socis que han tingut i tenen els socialistes des de l'inici de l'actual època democràtica.

D'altra banda, quan l'acusen d'arbitrarietat i amenaça política, què volen dir exactament? Al·ludeixen a la paralització d'una línia d'ajudes per a municipis superiors a 50.000 habitants. Més enllà d'entrar al detall en casos concrets de la política provincial, també crida l'atenció que s'haja utilitzat un instrument polític tan extrem com la reprovació a la vicepresidenta de la Diputació per clientelisme, arbitrarietat i amenaça política.

I això resulta encara més sorprenent si tenim en compte que ha sigut ella, i açò és públic i notori, la gran artífex de que la Diputació de València haja concedit importants ajudes i subvencions en àmbits tan transversals (i tan poc sospitosos de clientelisme, arbitrarietat i amenaces polítiques) i, fins i tot, reivindicats pels partits que ara l'han reprovada, com són la memòria democràtica, la igualtat o l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, entre altres.

De veres que, havent sigut la màxima valedora de la proactivitat de la Diputació en estos àmbits, la vicepresidenta havia de ser reprovada pels motius adduïts pels socialistes? Les disputes i diferències polítiques, totes elles legítimes, formen part del debat polític i, a través d'este, de l'acció de les institucions democràtiques. Però no haurien d'acabar derivant en l'ús de mecanismes que estan pensats per a casos vertaderament reprovables, i tots en tenim alguns en ment, per desgràcia ben recents.

La reprovació que han promogut els socialistes en la Diputació de València, els mateixos que no fa massa votaren juntament amb Vox en contra d'una ajuda provincial per a la Casa Museu antifeixista de Virtudes Cuevas a Sueca, no fa altra cosa que banalitzar les ferramentes de què disposa la democràcia per a castigar comportaments veritablement no aprovables i emmerdar —encara més— la política valenciana. Ara què? Ens posem a nomenar també a diputats i diputades persones non grates?

Senyors diputats i senyores diputades, pel que més vulguen, deixen de fer el ridícul i no embruten, justament, una de les poques institucions valencianes on encara es podria treballar i intentar arribar a acords i consensos transversals. Per cert, curiosament l’única junt a la FVMP en què, ara per ara, el municipalisme està present. Per si algú encara té dubte que molestem.