Llibertat, llibertat! Bous, bous!!

Icones que s’enfonsen com campanar en un terratrémol i la visita del Sant Pare a les Espanyes amb el predicament que tantes columnes ha ocupat, han sigut fets de tal rellevància, que he volgut evitar que aquestes paraules es perderen entre la decepció, admiració, respecte, o indiferència, que aquests han sembrat entre nosaltres.

He decidit deixar passar la voràgine de notícies dels últims dies, per a parlar-los d’un fet que pot haver-hi passat desapercebut. O no!

Celebrar el 700 aniversari de la festa grossa no és qualsevol cosa, o almenys, no hauria de ser-ho. Però, ja estem més que acostumats a no sorprendre’ns de l’actuació de qui ens governa.

Segurament, era massa complicat escriure en valencià el títol del tapís de flors. Potser pensaren que els visitants forans no entendrien què volia dir “aniversari”, tot i que no van dubtar que no tindrien cap problema a esbrinar que volia dir la llegenda “Sacramentum et laudabile sanctissimum altaris benedictum”.

Els veïns del nord, com bé els anomenava Isabel Olmos, van fer tot el possible perquè el cap de l’església s’expressara en la llengua que els identifica com a poble. Ací, probablement, fent ús de la llibertat, fins i tot avalada per la justícia, li hagueren preguntat en quina llengua volia enviar el seu missatge. Coses de la particularitat que vivim per aquestes terres en els darrers temps.

Aquest any, a més de les roques, la plaça de la Verge acollia una acampada dels mestres en lluita. L’alcaldessa va demanar fins i tot el seu desallotjament. Ella, qui en la seua etapa de consellera d’educació, alguna responsabilitat va tindre en les mancances que ara reivindiquen els docents. Té collons la cosa!

L’intent d’enfrontar la reivindicació amb la festa, va fracassar. Una abraçada per a aquest col·lectiu!

Però, tornant on anàvem; pareix que la Ciutat, amb la seua alcaldessa al capdavant, volien aprofitar el 700 aniversari per a sol·licitar la declaració de festa d’interés turístic nacional, i anar preparant la proposta per a la declaració de patrimoni cultural immaterial de la humanitat, per part de la UNESCO, ja aprovada pel plenari municipal.

À Punt, la televisió dels valencians, fent-se ressò dels set-cents anys, va optar per retransmetre una correguda de bous des de “las Ventas” de Madrid. Això és col·laboració institucional, sí senyor! Tots a una veu!!

Per l’amor de Déu!, set segles d’història, i no tenen més coneixement que emetre bous en lloc de la processó? A ningú li ha caigut la cara de vergonya? Doncs, pareix que no; ha passat una setmana; els mestres han suspés la vaga; el Sant Pare ha tornat a Roma, i l’alcaldessa no ha dit ni xut ni mut. Tampoc li importaria tant; sempre pot adjuntar a l’expedient imatges d’altres anys.

Que tinguem sort, la festa s’ho mereix. Mentrestant, llibertat, llibertat, bous, bous; menyspreu del valencià, i Mazón… “de que te cagas”. Mare de Déu, Senyor, quina tropa!