Massa coincidències...?

El jutge Juan Carlos Peinado sembla que ha travessat algunes línies vermelles. Mentre escric aquestes lletres el Consell General del Poder Judicial ha acordat iniciar el procés per a obrir expedient al jutge Juan Carlos Peinado per manifestar en una resolució judicial que els policies que serveixen d'escorta a l'esposa del president del Govern, Begoña Gómez, podrien ajudar-la a escapolir-se de la justícia. Aquest acord del CGPJ ha estat possible gràcies al vot de qualitat de la presidenta de l’òrgan, Isabel Perelló.

Al mateix temps ix la sentència contra José Luis Ábalos. El Tribunal Suprem ha fet pública la sentència del primer judici del cas Koldo, centrat en el suposat tripijoc en la compra de màscares durant la pandèmia de COVID-19 per part del Ministeri de Transports durant l'etapa d'Ábalos al capdavant del mateix. La Sala Penal ha imposat a l'exdirigent socialista a vint-i-quatre anys i tres mesos anys de presó. L'antic assessor ministerial, Koldo García, i l'empresari Víctor de Aldama han sigut condemnats a divuit anys i mig i quatre anys i mig, respectivament.

Quina casualitat o, causalitat? I tant que si... I després ens demanaran que crega’m en la justícia.

I mentre tenim a la presidenta de la Comunidad de Madrid, ficant tuits i demanant-li al president del Govern que convoque eleccions. Sí, ella, la mateixa que va permetre que 7.291 persones moriren a les residències madrilenyes quan va esclatar la pandèmia de la COVID.

La mateixa que està maniobrant juntament amb el seu cap de gabinet, un senyor amb certa atracció per l’alcohol (begut) per què la seua parella (actual) no siga jutjat per haver-se enriquit de forma “poc clara i una mica sospitosa”. Bé la parella actual i tota la seua família, clar. I tot des de les arques públiques. Cinisme? No. Molt poca vergonya.

I tot per tal de fer caure un govern LEGÍTIM, eixit de les urnes i dels pactes polítics als quals s’ha anat aplegant en cada moment.

La dreta cada dia més ultradreta i amb la millor representant que és ella, la presidenta de la Comunidad de Madrid, i la ultradreta, cada dia més assilvestrats també, estan acostumats al fet que el poder siga seu. No debades són els hereus del règim feixista de Franco. Per això saben que és manar, que no governar. I el jutge Peinado ho sap, per això intenta fer valdre eixe poder abans de setembre, quan serà obligat per llei a jubilar-se. Per això ha de fer valdre les malifetes abans d’eixe moment. Mostrar-se fidel al partit on treballa la dona i que ha fet regidora a la filla, convertint-se així en un braç més al servei del PP.

Pel que fa a la sentència del Suprem a José Luis Ábalos, crec que al llarg dels mesos han anat aconseguint que el judici a l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz i la seua cúpula hagen desaparegut de quasi tots els mitjans de comunicació, que han decidit “col·laborar” amb el PP per tal de desgastar a Sánchez i al seu govern. I tot gràcies al judici a Ábalos que ha actuat fent de pantalla comunicativa per tapar el cas de la Kitchen que també s'està jutjant.

Hi ha una altra cosa que em crida poderosament l’atenció. El passat dissabte es va reunir Feijóo amb els dirigents del PP a Sueca. Però se’n va anar com va tornar, sense anunciar que Pérez Llorca seria el candidat del PP a la Presidència de la Generalitat Valenciana. Curiós. Almenys a mi m’ho resulta. I molt.

I com que soc una curiosa, em pregunte si serà (de nou) una casualitat o una causalitat el fet que la seua parella no vaja a renovar la comissió de serveis a la Diputació de València i tots dos vulguen tornar a Finestrat, on segurament la qualitat de vida serà infinitament millor que al Cap i Casal.

Potser, només pot ser que els oripells del càrrec no li hagen agradat una vegada que ja ha fet la feina bruta que li va estar encomanada: Passar el mal tràngol de ficar al vividor de Mazón a un escó. I també haver de renunciar a rebre a les famílies de les víctimes de la DANA perquè va ser la primera condició que li van ficar: mentre Mazón estiga aforat, no hi haurà cap reunió amb el molt (poc) honorable Pérez Llorca.

Les veus dels familiars de les víctimes són pura dignitat en què molta gent es deuria veure reflectida. Però no poden. Senzillament perquè no saben el que és la dignitat. Per cert, sempre amb les famílies de les víctimes i sense cap reserva. Sempre amb elles.

Esperem que el frenètic ritme amb el qual va començar la setmana s’alentisca un poc i tinga’m una treva.

Encara que siga per poder fer front a l’onada de calor que tenim al damunt... Si creguera en déu demanaria un poc de pietat i que afluixara la calor. Com soc atea, m’aguante.