El Suprem premia la corrupció d'alguns

Mentre les ones de la platja de Benidorm acaronen el passeig d'un Eduardo Zaplana que assaboreix la llibertat provisional, a la madrilenya plaça de la Villa de París, seu del Suprem, el rellotge judicial ha corregut a una velocitat vertiginosa per a José Luis Ábalos. L'exministre socialista s'enfronta a una condemna de 24 anys, ja dins de la presó. Aquesta postal de la corrupció espanyola és el reflex d'una justícia a dues velocitats enviant un missatge demolidor a la ciutadania: el delicte no es jutja només pel codi penal, sinó pel moment històric en què es comet i per la capacitat de dilatar el temps en els despatxos de la judicatura. Dels zaplanistes suborns de les ITV del tombant de segle a les comissions grolleres de les mascaretes en plena pandèmia, cobrades per Àbalos, l'anatomia de la impunitat ha canviat de forma, però la pregunta de fons continua sent la mateixa: ¿per què la balança de la justícia sembla tan garantista i pacient amb la vella guàrdia popular i tan fulminant amb el present socialista?

Sempre s’ha representat la Justícia amb els ulls tapats, volent-nos fer creure que és una mostra de la imparcialitat de ses senyories, però a hores d’ara l’actuació d’alguns jutges ens fa creure que la imatge en marbre de la Justícia es tapa el ulls per no veure algunes de les malifetes d’una part dels encarregats d’impartir una justícia justa. Cada dia son més les dades que ens demostren que aquí mort el dictador la ràbia va continuar : les fotos de Franco seguiren en algunes Sales de Bandera, un intent barroer de Cop d’Estat va servir per acollonir el personal i estrènyer més els magres poders de les autonomies mitjançant la LOAPA, una amnistia que va servir més per salvar els torturadors de la BPS fins i tot alguns foren condecorats, com Billy el Niño o el comissari Conesa que las antifranquistes. Per no parlar de l’estament judicial, eixe que, segons. Casadó, portaveu del PP al Senat, anaven a controlar la Sala Segona del Suprem des de darrera. Aquesta mala praxi jurídica ja la van sofrir els polítics independentistes quan el tribunal presidit per Marchena els va acusar de sedició perquè sabia que era la única manera de poder-los castigar amb presó provisional. Ara Peinado i altres semblen haver acatat la consigna aznariana, i, com ells poden estan fent. Remant a favor d’una dreta desnortada i extrema, cada dia més allunyada del camí de la democràcia.    

La corrupció deu ser castigada, però el càstig no pot ser diferent segons el color de samarreta del corrupte, no es podem fer distincions entre els corruptes, i es hora ja de que també els corruptors també paguen la factura. Zaplana va defraudar gairebé vint milions d’euros, encara és a la platja després de més de vint anys. Àbalos en sis anys ha estat jutjat i condemnat per una quantitat defraudada que no arriba al mig milió d’euros. Víctor Aldama, el corruptor, condecorat per la Guàrdia Civil, no trepitjarà la presó i amb el permís del Suprem es quedarà amb un botí de més de tres milions d’euros. Ser corruptor té premi. El corrupte a la presó i el corruptor a gaudir del botí a un ressort caribeny