Temorosos?

Fa uns dies sentia a Feijóo començar a llançar la faula del cens electoral unflat per part del govern de Sánchezper poder continuar governant. Es pot ser més “marrullero”, falsari, hipòcrita i mala persona?

Com que ja han comprat tot el paquet dels impresentables de la ultradreta amb la seua “prioritat nacional” ara han de justificar-se de qualsevol manera. Fa molta vergonya si no fora per la ràbia que donen. Almenys a mi me la donen, i molta.

A què dimonis tenen por? A què l’estratega de Sánchez torne a obtindre una majoria parlamentària a l’hemicicle i puga aplegar a pactes amb la resta de grups polítics? A mi em van ensenyar que, precisament això era la democràcia. O és que el realment vol és actuar com ho ha al Senat on tenen majoria i es dediquen a “passar el rodet” amb tot allò que els interessa i que li pot fer mal d’alguna manera al govern?

En el fons, a banda de crispar, enredar, i qüestionar qualsevol cosa que diga o faça el govern o directament Sánchez, jo crec que sap fer poques coses. Ni tan sols és bon orador i es perd entre els cartonets que li preparen per a cada intervenció.

I ara amb el tema de les propietats immobiliàries, se li pot ficar la costera ben cap amunt. I ho sap.

Ha intentat fer sang (per descomptat) amb el tema de la corrupció del PSOE i amb la sentència d’Ábalos, quan en realitat si mira cap a la seu del PP, recordarà es va reformar amb diners negres fruit de la corrupció del seu partit. I aquest és només un cas dels molts que hi ha encara a la memòria col·lectiva.

Ací a València qui tenim memòria podríem anomenar uns quants casos sense massa problemes: Eduardo Zaplana, Rita Barberà, Alfonso Rus, Alfonso Grau, José María Corbin (cunyadíssim de Rita Barberà) i un llarguíssim etc. que, com a societat, ens devia avergonyir. I tot això, i alguna cosa més, sense eixir de la Comunitat Valenciana. Si anem fora...bufff, no vull ni pensar-ho, i amb un Rajoy completament desmemoriat i un Aznar “ordenant” des de darrere cap on han de girar-se.

I per si el faltava algú tenim a Díaz Ayuso fent-ne de les seues a la Comunidad de Madrid i, de pas, enriquint a la seua parella i als seus familiars. Marca de la casa. Dit una altra manera menys “suau”, marca del partit, marca del PP.

I aquest home vol donar lliçons? Lliçons de què? D’ètica política? M’agafa riure només de pensar-ho.

Mentre mantenen una estratègia de NO a tot al Congrés per una qüestió merament partidista, sense que els importen ni un rave els interessos de la ciutadania. Sols donar canya al Govern. Sobre qualsevol tema. I ara amb els casos de corrupció del PSOE com a altaveu a totes hores. Quina “peresa” fa escoltar-los. En fi...

Estan copiant estratègies brutes de Trump: Mentir, ridiculitzar a l’adversari polític per qualsevol tema, anar sempre a la contra, passar el “rodet” allà on poden, etc.

Pensava que quan tornara Borja Sémper la cosa milloraria perquè la fama de moderat que tenia abans d’emmalaltir, així ho acreditava. Ha tornat amb instruccions molt clares de continuar crispant. Quina llàstima d’ocasió perduda per rebaixar alguna tensió.

Pense que ens mereixem uns polítics que treballen en una mica més de silenci. Que ens representen amb dignitat. Que entenguen que la democràcia va de parlar entre ells, de negociar, de fer créixer la societat al seu conjunt i no sols que augmenten els comptes corrents i el patrimoni d’uns quants.

Com diu una dita alcoiana que m’agrada molt, dec ser un poc “bufanúvols” o una “somnia truites” perquè encara crec que això és possible, amb voluntat per totes les parts de no anar sempre a la contra. De construir ponts.

De les teories “conspiranòiques” almenys en la meua experiència em diu que mai ix res bo.

Senyor Feijóo, tot i que sé que mai llegirà aquestes lletres, de veritat rebaixe el to o ens obligarà com a poble a recordar-li que quan vostés governen la gent mor: Yak 42, residències de Madrid en Pandèmia, l’accident del tren a València de just fa vint anys, el d’Angrois, la dana de València, els atemptats de l’11M,... continue? Tot això i algunes “cosetes més mentre el seu partit governava. No creu que hauria de rebaixar un poc el to del seu discurs?

Ah! I ja finalment, deixe estar tranquil·la a la població immigrant que prou té amb el que té. Recorde que són tan humans com vosté o com jo.

Metre tant, continuaré sent una “bufanúvols” o una “somnia truites” a qui li agrada pensar que la democràcia real, la de la paraula sense crits ni insults, encara és possible.