La calor també cotitza

El termòmetre va camí de convertir-se en un indicador econòmic. Igual que els mercats reaccionen a una pujada dels tipus d’interès i a l’encariment del petroli, cada grau de més comença a tenir un preu. També per a l’ocupació, la productivitat i la competitivitat.

Les onades de calor han deixat de ser episodis excepcionals per transformar-se en un fenomen estructural. N’hi ha prou amb observar el que passa aquests dies a bona part d’Espanya. L’estiu acaba de començar i les temperatures ja baten registres impropis d’aquestes dates. Cada increment tèrmic, a més d’agreujar el deteriorament ambiental i els riscos per a la salut, redueix el rendiment dels que treballen a l’aire lliure, dispara la demanda elèctrica, obliga a adaptar serveis públics i privats i multiplica la despesa sanitària. La calor irromp així en el compte de resultats.

No obstant, la resposta econòmica i institucional a aquesta realitat continua avançant amb la lentitud de qui confia que tot tornarà a ser com abans. Els horaris laborals, les infraestructures i el disseny de les ciutats continuen responent a un clima que ja no existeix. La factura d’aquesta inacció, a més, dista molt de repartir-se equitativament. Recau sobre els sectors més exposats i les rendes més baixes.

En aquest context, limitar-se a la mera emissió d’avisos meteorològics és una manera de mirar cap a un altre costat. Incorporar la calor com una variable econòmica és una necessitat urgent. Això implica revisar els horaris laborals, redissenyar les ciutats, adaptar els edificis i reforçar la prevenció sanitària. Però, sobretot, exigeix assumir que el clima ha deixat de ser un condicionant secundari per convertir-se en un factor central.

La temperatura ja forma part de l’equació econòmica. Ignorar aquesta realitat és un exercici d’infantilisme que provocarà que cada estiu s’incrementi la factura per a empreses, treballadors i administracions.

Suscríbete para seguir leyendo