La mentida com a discurs

A força de repetir-les sembla que s’han anat asseient socialment i ja formen part de l’escenari polític.

Em referisc a les mentides que contínuament ens conten la gent del PP. El “moderat” de Juanma Moreno ha acabat claudicant i pactant amb la ultradreta a qui, a més, li ha entregat la vicepresidència. Tot amb molta "coherència". Sobretot si recordem aquella frase en la qual Juanma deia que seria un “lio” allò de tornar a governar amb els d’Abascal.

També tenen al PP potser al millor representant, amb el permís de l’emperadriu de la mentida, Díaz Ayuso, en Feijóo que, de cada dues paraules que diu, tres són mentida. I cada setmana una diferent, per allò de fer un “variaillo” i tindre’ns entretinguts, que mira que estem bascosos donant la llanda amb el tema del seu patrimoni immobiliari.

Al “pobre” i a tot el seu equip han de fer esforços per inventar boles cada setmana i alimentar-los amb noves fakes. Ah! No en anglés no que no el sap. Que va dir que era per “culpa” d’haver anat a una escola rural gallega. Al “currículum” educatiu gallec no entra l’anglès? Alberto té només dos anys i mig mes que jo i, tot i això, no va ser anglés, però entre l’EGB i el BUP em vaig xuclar sis anys de francés. I que sí, que ara el tinc molt rovellat. Al BUP haguera pogut triar anglés, però vaig decidir francés. Coses meues d'un poc “rareta”. Què li anem a fer...

I si ens quedem a casa nostra, tenim al millor representant de tots, a Mazón que quan obri la boca ja ens ha soltat alguna “trola”.

Fer del noble exercici de la política en democràcia un espai ple de mentides no ajuda gens a millorar la democràcia. Més aviat al contrari, l’empobreix i li resta no sols credibilitat, també responsabilitat de cara a la ciutadania que a poc a poc ens anem allunyant d’un espai que hauria de ser més participatiu i no quedar-se sols amb el vot cada vegada que ens convoquen i ja està.

Els nostres representants deurien ser això: representants de les nostres veus i devien exercir el seu càrrec amb honestedat. Ah! No que estem a “Españistán” i ací cap tot, i ho aguantem tot. Des que ens roben a mans plenes per interessos quasi sempre “poc confessables” i mai tornen res, perquè ja s’encarreguen de “col·locar” els diners en llocs anomenats “paradisos fiscals”.

A poc a poc la desafecció va guanyant terreny a l’àmbit polític. I recordes amb nostàlgia unes paraules que una mestra em va dir quan li vaig dir que m’anava a presentar a unes eleccions municipals “La política és l’art de fer feliç a les persones”. Que lluny estem d’aquelles paraules d’Amparo.

Tinc el maleït costum de llegir cada matí més d’un periòdic i m’encanta llegir la secció d’opinió on es poden trobar vertaderes joies de gent molt més llegida i instruïda que jo. Hi ha plomes molt esmolades amb la ironia, ocurrents amb sentit de l’humor a flor de pell, totes elles intel·ligents i la majoria d’elles aquesta setmana estan buscant la resposta de Feijóo sobre les seues possessions immobiliàries. Anava a fer ús del tòpic d’allò que vam aprendre d’un altre gran gallec que és Rajoy de contestar les preguntes amb altres preguntes, però no ho faré per respecte.

El que sí que vull fer és parlar d’alguna cosa que no entenc: Són necessàries les mentides en política? No ho entenc. Per què l’honestedat està tan devaluada en la vida política? Li passa el mateix a la coherència. És clar que difícilment es pot ser coherent quan s’és mentider. I Feijóo ha demostrat ser molt mentider. Que li anem a fer...

Tinc un amic que té frases molt bones i una que em va dir fa poc va ser que “la gent de dretes sempre defensarà els interessos dels amos, mai els seus propis”. Doncs Feijóo està fent precisament això, defensar els interessos dels seus amos, els qui financen la corrupció del seu partit, multireincident en aquestes pràctiques poc ètiques i gens exemplars, tot cal dir-ho.

L’home que té escola i de mestre a Fraga té la lliçó ben apresa i sap que s’espera d’ell. Però tot i que fora per divertir-se, no podria contar alguna veritat per allò de canviar? Per allò d’evolucionar? Per eixir de la seua zona de confort i assolir una mica de risc?

Seria com a poc, divertit veure a Feijóo dient la veritat amb honestedat a l’hemicicle del congrés després d’una compareixença de Sánchez.

Però crec que vol seguir a l’oposició, dient que no governa perquè no vol i, sobretot continuar mentint. Per cert, sabrà que mentir crea addicció? Igual és això que és un addicte i no ho sabíem. Deu de ser això, que està malalt per una addicció.

De les explicacions sobre el seu patrimoni, continuem sense cap rastre. Igual és millor així, perquè si obre la boca serà per dir alguna “trola”. En fi...

La meua iaia sempre deia que "es pilla abans a un mentider que a un coix" i les dites populars solen encertar.