La societat que volen construir

Els pressupostos presentats pel Consell de la Generalitat presidit per Juan Francisco Pérez Llorca, amb el suport de l’extrema dreta, dibuixen amb nitidesa el model de país i de societat que volen imposar. Són uns comptes que afebleixen els serveis públics i, amb això, la justícia social, la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i territorial i la protecció de les persones més vulnerables; que assumeixen discursos xenòfobs convertint la immigració en un problema en lloc de defensar la convivència i els drets humans; que continuen ignorant les necessitats reals del poble valencià i que responen a una concepció elitista que situa els interessos d’una minoria privilegiada per damunt dels de la classe treballadora i de la majoria social.

Les conseqüències previsibles són evidents: més dificultats per accedir a un habitatge digne, un increment de la precarietat laboral i social, més desigualtat, menys oportunitats per a la joventut i uns serveis públics cada vegada més debilitats. Quan es deteriora allò que és de totes i tots, sempre hi ha qui en trau benefici. La factura, però, l’acaba pagant el conjunt del poble valencià.

Aquestes polítiques arriben, a més, en un context especialment complex. El País Valencià continua patint un espoli fiscal i un sistema de finançament injust que limiten la capacitat de desenvolupar unes polítiques públiques a l’altura de les necessitats del país. Alhora, moltes persones no poden construir un projecte de vida digne amb els salaris o les pensions que perceben. A tot això se sumen les conseqüències socials, econòmiques i emocionals de la DANA. Mentrestant, les víctimes i els municipis afectats continuen reclamant veritat, justícia, reparació i l’assumpció de les responsabilitats polítiques i penals que encara resten pendents.

Malgrat aquest escenari, el País Valencià compta amb un ampli i divers teixit associatiu, ciutadà i sindical que, dia rere dia, defensa els nostres drets i lluita per garantir una vida i un futur dignes. Aquesta és la principal fortalesa de la nostra societat: la capacitat d’organitzar-nos, resistir i construir alternatives col·lectives.

El repte és convertir aquesta pluralitat en una força compartida. Les diferents lluites no són alienes entre si: responen a un mateix model econòmic i polític que concentra la riquesa i el poder mentre trasllada els costos a la classe treballadora i a la majoria social. Quan aquestes reivindicacions convergeixen i actuen de manera coordinada, multipliquen la seua capacitat d’incidència i esdevenen una autèntica eina de transformació.

La crítica, per si sola, no és suficient. Cal una resposta sostinguda, plural, diversa, horitzontal i unitària que defense els drets nacionals, socials, sindicals i laborals; uns serveis públics de qualitat; el dret a un habitatge digne; la igualtat; la llengua i la cultura pròpies; la protecció del territori, i unes institucions valencianes al servei de la ciutadania i no dels interessos d’una minoria privilegiada.

La història demostra que cap dret s’ha conquerit sense organització ni mobilització. Hui tampoc serà diferent. És el moment de sumar forces per impulsar una Tardor Valenciana de Lluita que, des de cada centre de treball, poble, barri i ciutat, faça créixer la mobilització social i la unitat d’acció. Només així podrem frenar els pressupostos i polítiques regressives del Consell i obrir el camí cap a un País Valencià més just, més igualitari, més solidari i més democràtic.