De morosos i absentistes

A qualsevol treballador mitjà li agafa una suor freda si comet l'error de retardar-se uns dies en el pagament d'una taxa municipal o una declaració de la renda: la maquinària de l'Estat és implacable i el bloqueig del compte corrent o l'embargament de la nòmina arriben amb una puntualitat gairebé prussiana. Per això, la publicació anual de la llista de grans morosos de l'Agència Tributària es rep sempre amb una barreja de perplexitat i profunda indignació. Veure com any rere any s'hi repeteixen noms de celebritats, grans fortunes i empresaris que continuen facturant, exhibint un ritme de vida envejable i, per si no fos prou, alguns cobrant de productores finançades amb fons de la televisió pública, posa de manifest una veritat incòmoda: que l'esquema d'embargaments i l'asfíxia fiscal del sistema estan dissenyats amb una precisió quirúrgica per al ciutadà corrent, mentre que es dilueix en un laberint de burocràcia i enginyeria societària quan es tracta dels qui més deuen.

Els pencaires si obliden pagar una simple multa de tràfic poden trobar-se amb una disminució en el compte bancari, Hisenda s’ha cobrat el deute, però si ets allò que diuen una persona important, famosa o amb possibles econòmics pots dormir tranquil, pots deure milions d’euros i continuar duent la vida cómoda a la que estàs acostumat perquè amb els consells d’uns experts i cars assessors fiscals podràs dur endavant una serie de maniobres per anar amagant el teu capital allà on Hisenda no te’l puga trobar. El pencaire del carrer s'indigna en veure, any rere any, noms coneguts en la famosa llista de morosos publicada per Hisenda. Aquí un cantant conegut que, indirectament, cobra una bona quantitat d’euros d’una televisió pública. Més enllà un conegut ex banquer que, després de passar per la presó per les seues malifetes bancàries, deu milions a Hisenda i, malgrat dur la mateixa vida que duia quan era banquer, des de fa anys està abonat a la llista de morosos. I allà empreses i personatges televisius que any rere any van farcint, sense vergonya, aquesta llista. I, a més a més, alguns d’ells encara tenen la gosadia d’anar pels platós televisius protestant perquè la llista és fa pública

El sistema d’embargaments immediats funciona de manera implacable amb les nòmines directes dels treballadors, però topa amb un mur de burocràcia i enginyeria financera legal quan es tracta d’estructures empresarials dissenyades per protegir el patrimoni personal. 

Les hòsties sempre cauen al damunt dels mateixos, dels que cobren una nòmina, gairebé sempre minsa. Ara Feijóo amenaça els pencaires amb disminuir-lis els ingressos quan estiguen de baixa per malaltia, ignorant que això ja passa. El líder popular barreja en un totum revolutum les baixes per malaltia, els permisos legals i l’absentisme per així demanar una disminució de les despeses empresarials, però oblida denunciar l’absentisme empresarial a l'hora de pagar les hores extres.

La EPA trimestral del INE diu que és calcula que a Espanya es fan de mitjana uns 2,5 milions d'hores extres no pagades cada setmana. Això suposa pràcticament el 40% del total de les hores extres que es realitzen al país. Així que, senyor Feijóo, defensor de la classe empresarial, quan parle d'absentisme dels treballadors no oblide citar els empresaris que s'abstenen de pagar les les hores extres