El “patoso”

Hi ha, una cosa que la gent no sap fer habitualment: Anar-se’n amb dignitat dels llocs o responsabilitats que ocupa. Cal aprendre? Potser. Cal fer-ho? Sense cap dubte. I cal fer-ho amb el cap ben alt saben que deixes un espai de responsabilitat, una relació, o fins i tot una amistat que fa mal, sense mirar enrere. Si fa mal, no és bon espai per quedar-se.

Cal saber quan un temps ha passat, o una determinada situació està acabada per marxar amb dignitat.

Aznar, per exemple, no sap callar o marxar mai. Jo crec que ni h o intenta i està marejant tot el temps per intentar que les coses es facen com ell vol i no com qui dirigeix el partit creu que s’han de fer. Però Aznar no és l’únic. Tenim a Felipe González, o a Rajoy.

I si tots tenen (o busquen) els seus “moments estel·lars”, l’últim de Rajoy és espectacularment vergonyósx. Afirmar que la selecció espanyola jugarà contra la francesa o no n'hi ha quasi francesos, és buscar-se un embolic innecessari gratuïtament.

Mostra el seu tarannà xenòfob irremeiable. La seua falta total de sensibilitat i la seua malaptesa emocional cap a altres persones, sobretot les que tenen altre color de pell.

Si durant els seus mandats o legislatures es va veure sotmés a moltes pressions per part de la Unió Europea, i va fer retallades per tot arreu, de les quals encara hi ha gent que no s’ha recuperat, ara amb 71 anys que podria estar calladet, vivint tranquil·lament i deixant-nos a la resta en pau que prou mal ens va fer mentre governava, ha de buscar, de nou el seu minut de glòria. I tot pel punyeter futbol. Té nassos el tema...

Hem de recordar que durant els seus mandats van tindre lloc trames de corrupció que s’estan jutjant ara mateix i que impliquen a un dels seus ministres, Jorge Fernández Díaz, i possiblement es revisarà el cas de Mª Dolores de Cospedal, els dos, peces importants del Govern de Rajoy. També la que va ser ministra de Sanitat a un dels seus governs, Ana Mato, va tindre problemes amb la corrupció.

Tampoc podem perdre de vista que el van fer fora gràcies a una moció de censura, precisament per la corrupció. I ara com a comentarista de futbol es dona a conéixer com a xenòfob? Mare meua quina vergonya d’home.

Ah! Me n’oblidava, que té un llibre publicat anomenat "El arte de gobernar: Los secretos y fundamentos humanos de la sabiduría política “. En fi. De veritat un llibre seu amb aquest nom? Viure per a veure...

Fill i net de polítics sembla que ho porta a la sang. Em referisc a allò de no saber marxar del panorama mediàtic, que necessita el seu minut de glòria (per a ell) i de fer el més espantós ridícul, per a la resta. Que li anem a fer...

Quan un acaba la seua etapa política, siga per motius voluntaris o involuntaris, deu saber marxar amb dignitat. Posar-se al servei de la comunitat, i sense fer massa soroll i amb intel·ligència emocional, dedicar-se a la seua professió habitual.

Hi ha decepcions per part de gent que esperaves que es quedaria a la teua vida i decideix fins i tot retirar-te les salutacions? I tant que sí. Però també hi ha gent que mai hagueres imaginat que es quedaria a la teua vida i es queda i t’acompanya als moments durs que cadascú anem travessant mentre visquem. Sé del que parle, perquè ho he viscut.

Segurament a Rajoy li haurà passat el mateix, que haurà deixat gent pel camí i segurament n’haurà trobat altra pel camí. Però cap d’aquestes persones que el puguen estimar li haurà aconsellat que es retire a les seues “estances” a viure una vida tranquil·la i sense fer soroll mediàtic? Tan poc el volen a ell, a Aznar, o a Felipe González que no deixen de donar la llanda en dir el que creuen sense que ningú els haja preguntat?

Deu ser que m’estic fent major i cada dia tinc menys paciència amb algunes coses i sobretot amb algunes persones.

Tot i que sé que mai llegiran aquestes línies, els recomanaria a Rajoy, Aznar i González que gaudiren de la seua vida amb tranquil·litat i que ens deixaren a la resta en pau. Que per a fer una (mala) oposició i a més destructiva ja tenim a Feijóo i a part de l’hemicicle.

Ens espera un final de legislatura carregat de mentides, manipulacions, interessos, estratègies falsàries, i un llarg etc. Que cada dia ens allunyen més del diàleg pausat necessari per a fer una bona política.

Quin panorama ens espera... i amb menys paciència cada dia...