Ramon Lapiedra, el rector de les grans reformes en la Universitat de València

Ramon Lapiedra va ser rector de la Universitat de València des de l’any 1984 fins al 1994. Lapiedra és doctor en física teòrica per les universitats de París (1969) i Barcelona (1974), i ha estat catedràtic de les universitats de Barcelona, Santander i València, així com investigador del CNRS francés. Ha desenvolupat la seua tasca d'investigació científica en els camps de la relativitat general, mecànica relativista predictiva, astrofísica relativista, cosmologia i fonaments de mecànica quàntica, i ha publicat una quarantena d’articles en revistes científiques de nivell internacional (Physical Review, Physics Letters, The Astrophysical Journal, Journal of Mathematical Physics, General Relativity and Gravitation, Astronomy and Astrophysics, Annales de l’Institut Henri Poincaré...). Ha publicat també nombrosos articles i altres textos, de reflexió i divulgació, en diverses revistes i diaris (Revista de Catalunya, Mètode, l'Espill, Debats, Pasajes, Quaderns de Filosofia i Ciència, Escola Catalana, Arbor, Sistema, Actes de la Universitat d’Estiu de Gandia, IEC, ...), tant de caire humanístic com científic, així com diverses contribucions a llibres.

En maig de 1984 Ramon Lapiedra va ser elegit democràticament rector de la Universitat de València. Aleshores va encapçalar un procés extraordinàriament participatiu de reforma universitària fent ús de l'autonomia que la llei reconeixia a les universitats. Un procés, la primera part del qual culminà amb l'aprovació del Estatuts de la Universitat en la tardor de 1985. Ramon Lapiedra va ser reelegit en dues ocasions més rector de la Universitat, sempre amb un ampli suport de la comunitat universitària. Així doncs, Lapiedra va ser rector durant tota una dècada, la dècada de les grans reformes, de la democratització, del creixement vertiginós del nombre d'estudiants (que va passar de 40.000 a 65.000), del professorat (de 1.300 a 2.500) i del personal d'administració i serveis, que es va duplicar durant aquest període. Un període en el qual la investigació a la Universitat va experimentar un desenvolupament extraordinari tant en quantitat com en qualitat, i tant en el camp científic com en el de les humanitats. En la laudatio que va pronunciar el prof. Vicent Climent en 1993, durant l'acte de nomenament doctor honoris causa per la Universitat Jaume I, es resumeix magistralment aquesta etapa:

«L’any 1984, després d’uns anys d’agitada provisionalitat (tal com diu el preàmbul dels seus Estatuts), la Universitat de València es troba en circumstàncies propícies per fomentar una renovació d’estructures que li permeten desenvolupar les funcions que li són pròpies i que la societat li reclamava: el conreu de l’esperit crític, la contribució a la lliure circulació de les idees, la participació en l’avenç universal de la ciència, l’increment del nivell cultural de la població..., tot això emmarcat en una acció transformadora de la societat que, alhora que hi estimulés objectius de justícia, llibertat i pau, solucionés els problemes reals del País Valencià i contribuís al manteniment de la seua identitat lingüística i cultural…

Per a la Universitat de València, Ramon Lapiedra va ser el rector adequat en el moment just. Parafrasejant el nostre poeta Vicent Andrés Estellés, Lapiedra va ser la clau que va obrir tots els panys, el pany de l’esperança, el pany de la participació, el pany de la identitat, el pany de l’autonomia i el pany de la cientificitat i de l’humanisme, com calia en una Universitat que s’enorgulleix d’haver tingut lligams amb l’humanista Joan Lluís Vives. I és pel fet de representar la més antiga, la més arrelada i la més gran de les universitats del País Valencià que les seues accions han transcendit el valor purament acadèmic.»

El compromís cívic de Ramon Lapiedra el va portar a treballar des de diferents àmbits de la societat mostrant sempre un ferm compromís amb la cultura i la llengua. El llibre Ramon Lapiedra: la raó cívica, editat per Publicacions de la Universitat de València (PUV), amb una acurada edició del periodista Adolf Beltrán, recull textos seus de caire cívic i polític d'aquells anys tan crucials de la història valenciana. Com es pot llegir en la sinopsi del llibre: «Lapiedra va exemplificar la possibilitat d'una gestió pública lligada a les aspiracions de progrés polític i social més avançades i arrelades al país». Durant tretze anys va ser un membre molt actiu del Consell Valencià de Cultura. També va presidir l'associació cívica Valencians pel canvi.

El seu compromís amb la Universitat i el seu coneixement de la institució el va portar a participar, per encàrrec de la CRUE, en la comissió presidida per Josep Maria Bricall per a la redacció de l'informe Universitat 2000.

Ramon Lapiedra tenia el ferm convenciment que la ciència, el conjunt d'idees i coneixements que conformen el bagatge científic que la humanitat ha assolit durant segles, també és cultura. Atès que és un expert en la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, Lapiedra comparteix plenament amb el físic alemany la seua passió per comunicar els coneixements científics a la societat quan va afirmar: «És molt important donar al públic l’oportunitat d’adonar-se, conscientment i intel·ligentment, dels esforços i resultats de la investigació científica. No n’hi ha prou que uns quants especialistes comprenguen, elaboren i apliquen cada resultat. Restringir l’accés al camp del coneixement a un petit grup mata l’esperit filosòfic de la gent i condueix a la pobresa espiritual» (A. Einstein).

Conseqüent amb aquest compromís, Lapiedra ha publicat nombrosos articles en revistes de diferents àmbits, algunes d'elles referents de la divulgació científica de qualitat, com ara la revista Mètode. A més a més, al llarg de la seua dilatada carrera científica ha publicat quatre llibres de divulgació científica, dels quals destaquem Origen y Evolución del Universo (amb Ramon Canal), 1973, Els dèficits de la realitat i la creació del món, PUV, 2003 primera edició i 2020 segona edició corregida i augmentada. Finalment, convé fer esment de la vinculació de Ramon Lapiedra amb diferents universitats de la Xarxa Vives. Ha estat professor a les universitats de Barcelona i de València, és doctor honoris causa per la Universitat Jaume I de Castelló. Lapiedra va impartir la lliçó inaugural del curs acadèmic 2012-13 a la Universitat de Girona amb el títol «De les funcions de la Universitat». En l'acte de cloenda del X aniversari de la Xarxa Vives, que es va celebrar el 26 d'octubre a Alacant, Ramon Lapiedra va fer la laudatio de Joan Francesc Mira i Casterà en el lliurament de la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives.

Ramon Lapiedra va ser guardonat amb la Medalla de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). En l’acte de lliurament del guardó, el professor Antoni Ferrando, membre de l'AVL encarregat de fer la laudatio, va «destacar les seues contribucions a la causa de la llengua en dues actuacions concretes, en què va tenir un protagonisme molt notori: les seues iniciatives en favor de la cooficialització efectiva del valencià al si de la Universitat de València durant el període en què fou rector (1984-1994) i el seu paper en el procés de gestació d’una autoritat lingüística del valencià, que desembocà en la creació i constitució de l’AVL (1994-2001).»

En aquest sentit, sembla oportú recordar en la presentació d'aquesta candidatura que les primeres investidures de doctor honoris causa presidides per Ramon Lapiedra al començament del seu mandat com a rector de la Universitat de València es van dur a terme l'octubre de 1984. Els nous doctors eren els filòlegs Germà Colón Domènech i Francesc de Borja Moll. Val la pena reproduir ací les paraules del discurs que pronuncià el rector Lapiedra, que marcaren el seu ferm compromís amb la nostra llengua durant el seu mandat i els anys posteriors.

«Deia en l'acte d'apertura del curs acadèmic d'enguany que la Universitat de València hauria de proposar-se com a tasca immediata posar-se al servei de les necessitats culturals, econòmiques i socials del País Valencià. Em plau ara de presidir aquest acte de reconeixement i gratitud envers les persones i l'obra dels doctors Germà Colón i Francesc de Borja Moll, perquè es tracta precisament de dues persones i de tot un quefer filològic, el seu, d'indubtable vinculació amb les nostres aspiracions per a aconseguir la plena normalització cultural i social de la nostra llengua. Si la presència del castellonenc, el Sr. Germà Colón, al bell mig d'Europa ens honora com a valencians i proclama la nostra voluntat d'integració en una Europa unida i plurinacional, la venerable figura del Sr. Francesc de Borja Moll ens duu a la memòria el record afectuós de Manuel Sanchis Guarner, amb qui compartí tants anys d'investigació i de preocupacions cíviques al servei dels dos pobles germans de València i de les Illes Balears.»

Extracte de la proposta de la Universitat de València de Ramon Lapiedra i Civera com a candidat a rebre la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives en 2021