Recuperar l’activitat agrícola per prevenir incendis, combatre el canvi climàtic i promoure una alimentació saludable

La frase «recuperar la actividad agrícola como medida preventiva», és un dels titulars que el periodista Andrés Maestre destacava al digital Alicante Al dia, a propòsit d’unes declaracions del professor Jorge Olcina sobre els incendis forestals. L’expert en climatologia de la UA, subratllava que la despoblació dels municipis rurals alacantins i l’abandó de les activitats agrícoles i ramaderes apareixen com a dos factors de risc rellevants.

En llegir-ho, no he pogut evitar relacionar tan assenyades afirmacions amb un altre titular que repassava aquests dies: «La transformación del sistema alimentario es el mejor instrumento para mejorar la salud humana». Pronunciada en el marc del IX Congrés Internacional d’Agroecologia, la frase encapçalava l’entrevista que li feia Gustau Duch, coordinador de la revista Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas, al professor Nicolás Olea, tot un referent en salut mediambiental.

Com apuntàvem a l’article d’opinió que publicarem al diari Información el passat 22 de juliol, en parlar de gastronomia de proximitat, salut i sostenibilitat com a garantia d’excel·lència, la recuperació dels espais rurals es una urgència crítica. La creixent pèrdua dels nostres sistemes agroalimentaris locals, junt amb la globalització i la uniformització alimentària i de gustos i sabors, estan posant en joc el fràgil patrimoni culinari i gastronòmic que encara conservem els valencians.

El retrocés en les activitats agrícoles i ramaderes, a més d’accelerar els despoblament rural, té conseqüències socioeconòmiques, un greu impacte mediambiental i també sobre l’alimentació, la gastronomia i la salut.

Allò que està en crisi és el model de producció i consum d’aliments que va sorgir de la revolució agroquímica. Es tracta d’un sistema que qüestiona la supervivència del territori en termes de biodiversitat, sobirania alimentària i sostenibilitat; d’ací la importància de capgirar-lo. La naturalesa respon en funció del tracte que li dediquem, i això, malauradament, fa molt de temps que ho hem oblidat.

Cal substituir el paradigma agroquímic per l’agroecològic i fer-ho de la mà d’una gastronomia compromesa amb el territori. D’aquesta manera no sols contribuïm a assegurar una alimentació més saborosa, saludable i sostenible, sinó que estem contribuint a la prevenció de catàstrofes mediambientals com la dels incendis o les riuades, a minorar les causes que estan darrere del canvi climàtic i assegurar un desenvolupament local i econòmic sostenible.

Estos dies, com sol passar quan ens sacsegen esdeveniments tan greus com els històrics incendis que estem patint, s’està parlant de la necessitat d’establir un gran pacte d’estat davant l’emergència climàtica. Estaria bé que d’una vegada per totes, aprofitarem la finestra d’oportunitat que ens brinda aquesta desgràcia. I estaria també, molt bé, que dins d’aquest gran pacte, el canvi de model de producció i consum d’aliments tinguera el protagonisme que li correspon.

Es molt el que es estem jugant. Ara el que toca es buscar solucions, des de la cultura de la prevenció, que estiguin avalades pel coneixement, l’evidència científica i la coresponsabilitat social. Com diem els valencians, trellat i més trellat.