Lapiedra, el rector del valencianisme cívic

La commemoració del 750 aniversari de la mort de Jaume I hauria d’haver vingut acompanyada d’una gran quantitat d’actes públics que ens recordaren l’obra del fundador del nostre regne. Més enllà de la quasi inexistent presència institucional i de l’enfrontament per la utilització de dos banderes en l’acte de reivindicació del dret civil, poca cosa més. No ens ve de nou que esta societat que idolatra el monarca creador del país que tenim no siga capaç d’unir-se en temps i forma. De tot el que ha ocorregut, no pensàvem que la notícia seria la mort de Ramon Lapiedra. Resulta simptomàtic que la persona que professava la racionalitat i que estimava profundament el diàleg siga la protagonista involuntària d’un dia identitari. És com si, davant una ciutadania que es nega a caminar com a país per damunt de postulats partidistes i disgregadors, s’haguera obert pas el millor trellat i la moderació que representava tan magnífic rector.

Molt s’ha dit estos dies, de forma merescuda, de la seua rellevant trajectòria professional i del destacat paper d’un rector moderador i un poc incomprés com va ser ell. Va impulsar les ganes de sumar els grups progressistes plurals per a crear un model universitari que escapara del franquisme. Tot això —i molt més— es dirà ara. Tanmateix, hi ha dos aspectes de tan notable figura que potser no s’esmentaran tant. El primer, la seua aposta per la connexió de la universitat i el teixit social a través d’una iniciativa festiva i fallera. El segon, la definició de la Transició valenciana i del futur del valencianisme i de la societat que va arreplegar en l’article “Algunes anotacions sobre l'esquerra i el valencianisme polític”, publicat en 2004 en el llibre col·lectiu A propòsit de Joan Fuster, coordinat per Alan Yates.

En l’acte va estar ell mateix acompanyat de destacades figures com Enric Soler i Godes. Si alguna cosa va quedar clara de la seua participació és que, contràriament al que alguns deien, era una persona que considerava prioritària la connexió de la universitat amb la societat

Recordem com l’any 1989 un grup d’estudiants ens reunírem amb el rector Lapiedra per a plantejar-li la creació d’una falla universitària. Eren uns temps en els quals l’exquisida esquerra valencianista vivia allunyada de la realitat i de la cultura popular. Els detractors de Lapiedra deien que ell simbolitzava una manera incorrecta d’entendre el valencianisme. Però, lluny de tot això, va acollir la iniciativa d’una forma positiva. Considerava que era un bon mitjà per a acostar la cultura a les Falles i alhora recuperar l’essència d’una festa des del món universitari. Aquell 1990 es va fer la primera presentació de la falla en el Paranimf. En el lloc universitari més solemne va nàixer una comissió fallera. En l’acte va estar ell mateix acompanyat de destacades figures com Enric Soler i Godes. Si alguna cosa va quedar clara de la seua participació és que, contràriament al que alguns deien, era una persona que considerava prioritària la connexió de la universitat amb la societat.

Ens ha deixat Ramon Lapiedra, capdavanter d’un valencianisme cívic amb perspectiva de futur. No oblidem el seu llegat, perquè en estos temps convulsos necessitem escoltar-lo. El millor homenatge que se li pot fer és la reivindicació de la raó

El segon aspecte que cal destacar és l’article “Algunes anotacions sobre l'esquerra i el valencianisme polític”. En un temps en què, malauradament, algunes velles ferides de la Transició valenciana encara suraven, es va atrevir a explicar el conflicte identitari de la Batalla de València i, alhora, fer una autocrítica a l’esquerra valenciana per haver deixat l’hegemonia cultural en mans del regionalisme reaccionari. Proposava fugir de la visceralitat i construir un valencianisme lligat a la modernitat i a la societat. Llavors ja defensà que la identitat valenciana no s’ha d’expressar com un dogma acadèmic tancat, sinó com un model cívic de futur útil per a tota la ciutadania. Aquelles propostes, sens dubte, partien de les seues aportacions al col·lectiu Valencians pel Canvi i al Consell Valencià de Cultura. Caldria, doncs, reivindicar-lo per haver sigut un avançat al seu temps i per l’atreviment en un context complex.

Ens ha deixat Ramon Lapiedra, capdavanter d’un valencianisme cívic amb perspectiva de futur. No oblidem el seu llegat, perquè en estos temps convulsos necessitem escoltar-lo. El millor homenatge que se li pot fer és la reivindicació de la raó en una societat valenciana que necessita figures que miren amb claror i calma la realitat que ens envolta. Ramon Lapiedra representarà sempre el triomf del civisme i d’un valencianisme realista, social i amb futur.