Gràcies la Vall d’Uixó

Hi ha moments que cap govern voldria haver de viure. Moments en què la responsabilitat pesa més que mai, en què les decisions s'han de prendre en qüestió de minuts i en què el més important deixa de ser qualsevol altra cosa per convertir-se en una única prioritat: protegir les persones.

L'incendi forestal que ha colpejat la Vall ens ha deixat imatges que mai oblidarem. El fum, les flames, la preocupació, les evacuacions i la incertesa. Però també ens ha deixat una altra imatge que, amb el pas del temps, serà la que més recordarem: la d'un poble unit, solidari i capaç de donar el millor de si mateix quan més falta feia.

En situacions així és fàcil pensar que ningú és prou gran per afrontar un repte d'esta magnitud. I és veritat. Ningú pot fer-ho tot a soles. Per això este incendi també ens ha recordat una cosa molt important: les emergències només es poden superar quan les institucions públiques, els professionals i la ciutadania treballen en una mateixa direcció.

Per això, el primer que sent és un profund agraïment.

Gràcies al Govern d'Espanya, a la Delegació i la Subdelegació del Govern, a la Generalitat Valenciana, a la Diputació de Castelló i als ajuntaments dels municipis veïns i afectats, perquè davant una situació extraordinària la col·laboració institucional va estar a l'altura del que exigien les circumstàncies.

Gràcies també a l'Ajuntament de Moncofa per obrir-nos les portes del seu Poliesportiu i acollir amb tanta generositat les persones evacuades. Eixos gestos són els que donen sentit a la paraula solidaritat.

Gràcies als bombers dels diferents consorcis de la Comunitat Valenciana i als que es van desplaçar des de Catalunya, les Illes Balears, Aragó, Castella-la Manxa, Múrcia i Navarra. Gràcies als agents mediambientals, al personal tècnic forestal, a les BRIF, a les BRAF, a la Unitat Militar d'Emergències, als pilots dels mitjans aeris, al personal del Punt de Comandament Avançat i també als científics del CSIC, que amb el seu coneixement van contribuir a prendre les millors decisions possibles.

Gràcies a la Policia Local, a la Guàrdia Civil, a Protecció Civil i a tots els treballadors municipals que, des de moltíssimes àrees diferents, van deixar de banda qualsevol altra responsabilitat per dedicar-se, sense descans, a atendre una emergència que ens va posar a prova com a ciutat.

Gràcies als sanitaris, al personal d'ambulàncies, als equips de Creu Roja, a l'hostaleria local, a ASHOVALL, a la Cooperativa, als supermercats i als comerços que van ajudar quan més es necessitava. Gràcies als mitjans de comunicació per informar amb responsabilitat, als voluntaris que van oferir el seu temps sense esperar res a canvi, a Novaedat, a AFANIAD i a tantes persones i entitats que seria impossible nomenar una per una.

Perquè, al final, un poble no es definix només pels seus carrers, pels seus edificis o pel seu paisatge. Un poble es definix per la seua gent. I estos dies la gent de la Vall d'Uixó ha demostrat, una vegada més, que està feta d'una pasta especial.

He tingut l'honor de ser alcaldessa durant els últims 11 anys i he viscut moments molt importants per a la nostra ciutat. Però puc dir, sense cap dubte, que mai havia sentit amb tanta intensitat l'orgull de representar este poble com durant estos dies. He vist persones que preguntaven què podien fer per ajudar. He vist professionals que acumulaven hores sense descansar perquè sabien que cada minut comptava. He vist treballadors públics, voluntaris i ciutadans donant-ho absolutament tot.

La nostra terra ha patit un colp molt dur. Les muntanyes que formen part de la nostra identitat tardaran a recuperar-se i sabem que encara queda molta feina per davant. Vindrà el moment d'avaluar els danys, de restaurar els espais afectats i de continuar treballant perquè un desastre com este tinga el menor impacte possible en el futur.

Si alguna lliçó ens deixa este incendi és que la força d'un poble no es mesura només quan tot va bé. Es mesura, sobretot, en la manera com respon davant les dificultats. I la Vall d'Uixó ha respost amb responsabilitat i amb solidaritat.

Els arbres tornaran a créixer. El paisatge es recuperarà amb el temps i amb el treball de moltes persones. Però hi ha una cosa que ja ningú podrà llevar-nos: la certesa d'haver estat a l'altura de les circumstàncies.

Ara és moment de continuar cuidant la nostra terra, d'aprendre de tot el que hem viscut i de seguir treballant units. Perquè només des de la unitat serem capaços de superar qualsevol repte que ens presente el futur.

La Vall d'Uixó és molt més que el lloc on vivim. És una ciutat que ha demostrat que sap cuidar dels seus, que sap respondre quan més falta fa i que, fins i tot en els dies més difícils, és capaç de mantindre intactes els seus valors.

Per això, vull acabar amb una paraula que resumix tot el que sent: gràcies. Gràcies a totes i cadascuna de les persones que heu fet possible que la nostra ciutat poguera afrontar esta emergència amb esperança. Gràcies per demostrar que, davant l'adversitat, la Vall d'Uixó sempre sap renàixer.

Suscríbete para seguir leyendo