Palestina em dol

Llegir a les xarxes que Israel no perdona a l’Estat Espanyol per la seua posició davant el genocidi de Gaza i la invasió al Líban, és per a mi, començar un dia difícil amb bon peu.

La situació Palestina, des d’aquell llunyà viatge de fa díhuit anys, mai ha pogut resultar-me indiferent. Amb el genocidi dissenyat per Netanyahu estan anant igual de lluny que el nazisme va anar amb ells. No tenen cambres de gas. Tampoc les necessiten. Utilitzen la fam i la set per exterminar-los. No tenen forns crematoris, però tenen buldòzers per a fer malbé les collites i els oliverals palestins i arrasar amb tot el sistema de reg que han construït al llarg dels anys.

I tot amb l’atenta mirada internacional que, per no destorbar al genocida, calla. Europa, mira cap a altre costat. Els Estats Units amb un senyor al capdavant que es creu l’amo del món, recolzant amb complaença el que fa el genocida i ja ha dit que a la franja construirà, una vegada expulsat el poble palestí i annexionat el territori a Israel una zona de ressorts privats com a forma de negoci particular seu. O siga de nou i per variar, el benefici particular per damunt del col·lectiu. Quin fàstic em fa aquest senyor... igual o més que el genocida Netanyahu.

El que més vergonya em fa com a ciutadana de l’Estat Espanyol és la posició per la qual han optat l’oposició al govern que per tal que continuar amb el desgast al govern de Sánchez. Estan fent costat a aquests dos éssers dolents que no saben el que és la compassió ni l’empatia.

Netanyahu per genocida i Trump per pedòfil i violador són dos models de masculinitat tòxica que devien combatre’s i ser reeducats des d’alguna presó de màxima seguretat.

El poble palestí mereix viure en pau i criar a les seues criatures sense que les assassinaren. Les xiquetes i xiquets no tenen cap culpa del que passa al món. Ja en tenen prou amb sobreviure a un món tan hostil. Però sembla que als soldats israelians armats fins a les dents el diverteix assassinar-los per plaer. I per estratègia militar tot cal dir-ho. Quan assassinen a un xiquet eviten que en un futur siga combatent contra el seu sistema ni que forme part de possibles noves “intifades”.

Una guerra desigual entre l’exèrcit més ben armat del món i gent que lluita amb pals i pedres. David contra Goliat. On si alguna cosa caracteritza als palestins és la seua capacitat de resistència davant l’ocupació sistemàtica de les seues terres.

I mentrestant Feijóo i Abascal fent una oposició mesquina al Govern de Sánchez que, tot i les nombroses errades comeses, ha tret pit en la defensa dels drets humans del poble palestí enfrontant-se als dos dirigents amb els exèrcits més poderosos del món.

Circulen per les xarxes teories conspiranoiques sobre el que ha ocorregut a Ceuta que veuen darrere al monarca marroquí a les ordres de Netanyahu i Trump per fer fora a Sánchez precisament pel tema palestí. No seria d’estranyar després de veure com actuen aquests dos “tipos”.

No em puc treure del cap les dones palestines i la seua doble ocupació. Per una banda, l’ocupació israeliana i per l’altra la dels seus cossos destinats a parir contínuament per tal de donar criatures “per a la causa”. Xiquetes perquè en el futur continuen parint i xiquets perquè siguen soldats per a la causa. És senzillament terrible pensar-les i saber que són captives d’un futur de patiment i sempre de fugida cap endavant. I de soterraments de filles i fills assassinats per l’exèrcit israelià que sembla que de vegades dispare contra ells per pura diversió. I per pura maldat, també.

Davant del Tribunal Penal Internacional Netanyahu acabaria condemnat per crims de lesa humanitat. Precisament per això està en busca i recerca internacional i Mamdani, alcalde de Nova York, ja ha declarat que Netanyahu no és benvingut a la ciutat que ell representa, i que si tinguera autoritat executaria l’ordre de detenció.

Parlar del poble palestí tant de Gaza com de Cisjordània és recordar la seua lluita, la seua causa i òbviament posicionar-nos. Jo tinc clar on estic. Malgrat ser els eterns perdedors, visca Palestina lliure!