La plaça per a Jaume I està al Parterre

No soc el primer a suggerir la proposta per al Rei Fundador, que ja té en el Parterre un potent monument, tot i que la plaça està dedicada des del 1940 a un altre monarca, Alfons el Magnànim.

En juliol de 2015 els professors de la UV Mateu Rodrigo i Antoni Ferrando van adreçar a la nova corporació de la capital una “Proposta de restauració en el nomenclàtor urbà d’alguns noms de valor històric significatiu” entre els quals citaven la plaça de Jaume I: «És un greu contrasentit que la plaça potser més bella de la ciutat de València, on es va alçar l’any 1890 un gran monument eqüestre de bronze al rei Jaume I, fundador del regne de València i, per tant, del poble valencià, que des d’aleshores la presideix, porte el nom d’un altre rei, de menor rellevància per a la història regnícola, bé que fora un sobirà molt il·lustre».

En la introducció de la magnífica obra de Rafel Sena en tres volums Els carrers de la ciutat de València (2023) el professor Antoni Furió recorda que «L’ajuntament de València s’ha reservat des de la segona meitat del segle XIX el dret a posar nom als carrers de la ciutat. I els noms, no sempre encertats, reflecteixen la sensibilitat política majoritària de la corporació municipal de torn». Segons l’obra de Sena, després de diferents noms -primer La Duana- «en 1902 es va proposar el del Rei en Jaume que des de 1891 presidia la plaça, però fou negat». Durant la II República es va plantejar el nom d’Ausiàs March.

Recentment, amb motiu del 750 aniversari de la mort de Jaume I, s’han publicat diverses remembrances sobre el seu paper en l’acta fundacional del Regne de València.

La proposta reivindicativa de dur a Jaume I al Parterre té també per a mi un rerefons urbanístic. I el Parterre, de disseny francés, és hui un espai en part menys damnificat per la destructiva invasió motoritzada iniciada a mitjan segle passat. Destaca per la seua vegetació històrica, plantada en part al segle XIX i centrada en un gran ficus, magnòlies i parterres enjardinats. València es troba a la cua en espais verds entre les ciutats europees; no és un fet menor, atés el paper que l’arbrat aporta al confort i la salut de les persones.

En este sentit, cal assenyalar que alguns dels nostres carrers haurien de recuperar el seu ús... o canviar el nom. És el cas dels mal anomenats passejos de la Ciutadella, de la Petxina o de l’Albereda, per citar-ne uns quants ben coneguts. El cas de la nomenada plaça d’Espanya, probablement u dels desficacis més punyents de la geografia urbana, n’és una mostra de com els vianants han estat domats des de fa dècades per a acceptar resignadament tota mena de servituds a l’hora de creuar un espai públic, especialment amb calor sufocant.

La de l’Ajuntament, encara hui travessada per cotxes, espera inexplicablement executar el projecte guanyador del concurs corresponent, ben dotat de vegetació. Potser caldria reclamar també, en el seu moment, un altre nom més adient.

Tornem, però, a la plaça per a Jaume I. A Ciutat Vella hi ha un carreró amb el seu nom, i alguns dels veïns estan molt contents, però el personatge mereix una gran plaça (del grec plateia, espai ample) i aquesta plaça està al Parterre.

I finalment, per a completar la idea del canvi suggerit, què fer amb el rei Alfons el Magnànim?...

L’amic Antoni Leyda aporta la idea de traslladar-lo a l’actual plaça de Manises, un espai institucional amb esplèndids edificis, entre es quals el Palau de la Batlia, seu de la Diputació Provincial que, a més, patrocina la Institució Alfons el Magnànim. En aquest cas, un assumpte menor seria on col·locar el monument de Francisco Pizarro, hui situat en un espai “fora de context” com diu Rafel Sena. Dur-lo al carrer que porta el seu nom a l’Eixample al costat del col·lega Hernán Cortés?...

Rafel Sena ens ha regalat una magnífica obra de caràcter enciclopèdic que ordena i explica l'origen dels noms dels carrers i places, una eina de consulta imprescindible per a completar la història de la ciutat de València. A continuació, infatigable, ha preparat un nou treball dedicat als canvis de noms de carrers i desaparicions a partir del s. XX. Des d’ací reclame l’atenció de l’Ajuntament de València que hauria d’ajudar a la seua edició.

I tornant al rei Jaume, fora interessant conéixer la posició de l’actual corporació municipal sobre la proposta esmentada.