La llavor del mal

Una batalla qualsevol, posem la de Solferino; context: lluita per la unificació d’Itàlia. Un banquer suís, Henry Dunant, queda espantat amb l’espectacle dels ferits abandonats després de la batalla. Conseqüència: la constitució formal, el 1863, del Comité Internacional de la Creu Roja. Després aniran afegint-se més emblemes, però ara això no importa. Allò que val és que esta iniciativa va tindre èxit i la Creu Roja atén les catàstrofes, tant les causades per la bestialitat humana -guerres-, com les d’índole natural. Entre les seues funcions primordials hi ha la intervenció i la preparació per als desastres. El 2012 va rebre, com a reconeixement a la seua tasca, el guardó del premi Príncep d’Astúries a la Cooperació Internacional. Per tant, és una organització força reconeguda sobre la què, en principi, no caldria insistir.

En efecte, no hauríem de parlar d’ella si no fora per un detall, no nimi, publicat per este periòdic, Levante-EMV, 16 de juliol; a saber: PP i Vox pacten retallar 10.000 euros a la Creu Roja per a emergències. Eixa és la primera part de l’enunciat. En una terra com la valenciana, tan sotmesa als embats de la natura, foc, aigua i terratrèmols, és una mesura més que temerària. Òbviament, qualsevol legislador hauria, no sols mantingut, sinó incrementat el capítol dedicat al socors d’emergències en una organització de tan reconegut prestigi. És evident que no va per ací la cosa. ¿Emergències? D’acord amb l’aportat per este diari, d’allò que es tractava el matí del 29 d’octubre de 2024 era d’inundar de dades els mitjans de comunicació, de manera que es desprenguera la “sensación de estar alerta que te cagas” per a que la gent es quedara en “calma”.

El placebo no va tindre èxit. Sobre tan immensa vacuïtat s’amuntega l’absència de 231 vides humanes, 231 famílies desfetes. No és cap demagògia referir el dolor de famílies que, en gran mesura haguera pogut evitar-se. Irònic en uns partits polítics que sostenen com a objectiu primordial la defensa de la vida. Cal, per tant, tindre cinisme, per dir-ho suaument, per a retirar diners a una organització internacional tan prestigiosa com la Creu Roja, en l’apartat d’emergències i en les terres valencianes. Prioritat nazional, sí, ja ho vegem.

Ja hem vist de quina partida s’han detret els diners. La finalitat a la què es destinaran és, literalment, “a estudis que vinculen immigració amb delinqüència”. En un país normal, on la justícia tinguera la balança anivellada, s’hauria de cridar a capítol als responsables d’este desficaci. La justícia no hauria de contemplar amb desgana com s’apliquen disposicions d’este calibre.

Curiós com estos personatges, que es presenten com a patriotes, xuclen d’ideologies alienes. Ho comentava en una entrevista en este periòdic (Levante-EMV, 19 de juliol), Gerardo Muñoz: en els seus començaments, Abascal “no estava tan en contra de la immigració ni li preocupava el canvi climàtic”; va ser en el contacte amb les extremes dretes estrangeres que va començar a incorporar estes idees. En efecte, el propi Blas Piñar, ho recorde, afirmava que no podia ser racista perquè Espanya havia sigut engendradora de pobles i en la seua essència estava el mestissatge. Clar, que aquell home almenys havia llegit, estos ni això.

Estos d’ara, això sí, es consideren patriotes; però vassalls i servils com són, apliquen les polítiques estrangeres del cèsar Trump sembrant discòrdia i tragèdia allà on abans no hi havia. Gentola. És tan absurd com abominable que es paguen “estudis” per a determinar un resultat preestablert. És esgarrifós que s’aplique la presumpció de culpabilitat dels immigrants pel fet de ser-ho. Conseqüència: impossible no evocar les Lleis de Nuremberg antisemites promulgades per l’Alemanya nazi el 15 de setembre de 1935. Ara, el problema de fons que tenim en la societat valenciana és que han inoculat entre la població la llavor del mal.

El lema de la prioritat nazional és curt; sols dos paraules. Tot el món el pot entendre. Ara bé, desmuntar-lo exigix de raonaments. En els temps que corren, els missatges arriben breus, telegràfics. I esta idea-força, tan simple com terrible, cala precisament en aquells segments de població caracteritzats per alimentar-se, intel·lectualment parlant, de pantalles planes, les quals conformen idees planes i, finalment, encefalogrames plans.

Prioritat nazional i immigrant delinqüent. Ho diuen els pares de la pàtria que ja no entonen càntics d’amor, himnes de pau. El sentiment d’espanyol ètnic com a raça superior i la concepció d’immigrant com a delinqüent acaba destil·lant en els centres docents. Allà, no obstant la resistència ferotge que planteja el professorat, comença a estendre’s, a manera de taca d’oli, esta lacra terrible, desconeguda fins ara amb esta virulència: el racisme, l’odi al xiquet distint, la xenofòbia. La llavor del mal escampant-se.

Parc. Xiquets d’origen, possiblement, estranger. Pense en el que sentiran quan comencen a rebre insults, en els tobogans, en els jocs, en l’escola. Tornaran plorant a casa sense res comprendre. Les mares hauran de tragar-se les llàgrimes mentres abracen les criatures. Llavors, sobre este patiment, seuran satisfets estos hipòcrites i fariseus creient culminat el programa de Trump i els seus oligarques. S’equivocaran, però, perquè hi haurà els voluntaris de la Creu Roja aportant solidaritat i consol. I no sols: com ells hi ha moltes, moltíssimes persones qui, en la seua tasca quotidiana, lluiten contra la llavor del mal mostrant així el millor del ser humà.