Governar per als turistes

Estos són alguns titulars de la premsa espanyola i valenciana de l’últim any: “Vora deu milions d’euros per a millorar el turisme en la província” (Sevilla), “l’Ajuntament licita per 1,6 milions projectes per a monitoritzar el flux de turistes i millorar estratègies” (Burgos), “Jerez presenta el seu Pla Estratègic de Turisme per a impulsar i consolidar la industria” (Cadis); o dels propis gabinets: “Benicàssim marca com a objectius la desestacionalització, la innovació i el desenvolupament sostenible dins del seu Pla Estratègic Turístic fins a 2028” o “La Generalitat reconeix 12 nous Municipis Turístics en la Comunitat Valenciana durant el primer semestre de 2025”, la qual cosa els permetia “accedir a finançaments extraordinaris per a millorar l’atenció a turistes i visitants”. De mesures semblants, en qualsevol lloc de la Península, n’hi ha per a quedar exhausts només amb el recompte.

La conclusió que se n’extrau, d’este panxacontentisme tan absurd, d’esta felicitat pel nombre creixent de turistes que se submergixen en els nostres carrers, és una, ben diàfana: si governes pensant en la gent de fora, no ho fas pensant en la de dins. I una altra idea arriba de seguida: si al cap de poc de temps de deixar barra lliure a la infraestructura turística, i permetre així la destrucció d’una ciutat, tractes de controlar el que tu mateix promous, és que no tens visió de futur, o no tens capacitat per a gestionar. Si prioritzes la mobilitat dels turistes a un model de ciutat, no aprofites com a polític. Si resulta que critiques en les decisions d’altres allò que tu has defensat per a la teua gestió, t’importa poc la ciutadania i no tens cap principi pel qual et regixes llevat de l’atac al contrari. Si no poses mesures per a inhibir l’arribada de turistes, i recuperar una ciutat que difícilment tornarem a experimentar mai més, estàs prioritzant el benestar dels forasters, i l’economia de la xàrcia de servicis turístics. La degradació urbana del Cap i Casal ni poden, ni volen, ni saben gestionar-la els polítics. I el mal dura més d’una dècada, que ningú s’enganye.

En un altre nivell, tenim els grans projectes o somnis d’aquells en qui confien els polítics, el gran empresariat: una franja costera del Cap i Casal que s’assemble a Miami, una terminal per a creuers que duplique o triplique la capacitat de hui, o un aeroport que augmente fins a un 50 % el nombre anual de passatgers…, i tot això acompanyat de llicències indiscriminades per a l’hoteleria i ocupació de terrasses (es transformen les vies en zones de vianants per a excloure l’autòcton), pisos turístics sense control, inutilitat de les ordenances municipals per a determinats comportaments, confusió entre aplicació de la llei i “repressió” turística, desistiment de sancionar les infraccions en certs hàbits (les voreres com a pistes de lliure ús per a qualsevol vehicle)…

Al remat, uns votem i patim, i altres, que no voten, disfruten d’una ciutat que ni els importa ni visitaran de nou, però que són, sense saber-ho, la nineta dels ulls de qualsevol acció política.