Pérez Llorca contra la llibertat educativa

La publicació al DOGV de la Llei 5/2026, de 31 de juliol, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat ha posat en evidència la forma de governar del president Pérez Llorca. Aquest ha aprofitat l’anomenada popularment «llei d’acompanyament» per aprovar tota una sèrie de mesures antisocials, xenòfobes, excloents i de control partidista de les institucions i administracions públiques valencianes.

Ho ha fet en tots els àmbits, fugint del necessari, convenient i democràtic debat polític i social sobre les mesures implementades. La transparència ha estat nul·la. La participació de la societat valenciana, també. Ha modificat normes legals d’amagat, utilitzant un procediment que no està regulat per a fer-ho. Així, el Consell de la Generalitat evita els procediments ordinaris per aprovar noves normes o modificar-ne les actuals. I, a més, ho fa per mantindre’s a la cadireta, aprovant tot allò que l’extrema dreta li ha proposat. Tot un negoci redó.

D’aquesta manera, incorpora al cos legislatiu valencià l’anomenada «prioritat nacional» i el control partidista, mitjançant la inspecció educativa, del sistema educatiu valencià.

Una llei publicada el 10 d’agost, en plenes vacances i amb els mitjans de comunicació dedicats quasi en exclusiva a l’eclipsi i a Ceuta, incorpora assumptes que la societat valenciana hauria d’haver debatut en processos de participació ciutadana oberts i transparents.

Pel que fa a les mesures aprovades que afecten el sistema educatiu, aquestes suposen una greu involució en la legislació educativa i en la vida i activitat dels centres docents. No he llegit que el Consell Escolar Valencià ni els diferents òrgans de representació i participació de la comunitat educativa hagen informat i/o negociat, com és preceptiu, sobre els assumptes que arreplega la Llei 5/2026. Eixa és la concepció de participació, democràcia i llibertat del Govern valencià: negar la veu de la societat i de la comunitat educativa en assumptes tan rellevants com els que estem parlant.

Aquestes mesures són un atac a la professionalitat del professorat valencià, al seu treball i al seu ofici i responsabilitat. També ho són a la llibertat educativa i a la llibertat de càtedra, recollida en l’article 20 de la Constitució espanyola. I suposen, alhora, un ús partidista de la inspecció educativa i un atac a les garanties i als procediments reglamentaris de les normes que regulen i ordenen la funció pública i la funció docent.

Els centres educatius docents no «adoctrinen» ningú. Mai ho han fet. Només hi ha una assignatura que, en la meua opinió, suposa aquest adoctrinament: la religió. És per això que moltes entitats i docents defensem que la religió, cap religió, que és un assumpte privat, no s’impartisca a les escoles.

Més enllà d’això, els centres docents estan lliures d’adoctrinament. Per altra part, resulta una paradoxa que Pérez Llorca, sota una defensa de la «neutralitat ideològica», incorpore el seu ideari partidista, poc neutral, sobre l’educació i el paper del professorat als centres.

És normal: no té interés en una educació basada en criteris científics, pedagògics i acadèmics, sinó que la vol controlar políticament i ideològicament per transmetre els seus principis partidistes. Vol un professorat al servei de la seua ideologia conservadora. Eixa és la seua «neutralitat ideològica» real.

Per tot açò, el que està fent el Govern de Pérez Llorca amb l’educació és molt més que una regulació de la convivència: és introduir el control polític partidista dins de les aules.

Es pretén convertir el professorat en sospitós permanent d’«adoctrinament» i sotmetre la seua tasca a canals de denúncia de dubtosa legalitat. Això és incompatible amb una societat moderna, plural i democràtica i amb educació basada en el pensament crític i la llibertat de càtedra.

La inspecció ha de garantir drets i legalitat, no actuar com a policia ideològica. Una escola democràtica no necessita professors vigilats pel poder: necessita professorat lliure per ensenyar i alumnat lliure per pensar.