Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión

Europa com opció

Las banderas de la Unión Europea ondean frente al edificio Berlaymont en Bruselas, sede de la Comisión Europea-

Las banderas de la Unión Europea ondean frente al edificio Berlaymont en Bruselas, sede de la Comisión Europea- / Alicia Windzio/dpa - Archivo

En diferents àmbits institucionals o ciutadans, enguany es ve celebrant l’efemèride dels quaranta anys de pertinença a allò que ara representa la Unió Europea, entitat sobre estatal, nascuda als anys cinquanta el passat segle, com unió bàsicament econòmica i que ha anat ampliant el seu marc de competències cap una unió política. Com podeu comprovar, la dictadura va intentar entrar al Mercat Comú Europeu al 1962, en aquell moment, l’entrada li feu denegada a Espanya, òbviament, a causa de no ser una democràcia, la nova petició es feu al 1977, en un marc formalment democràtic, aleshores, a gener de 1986 la nostra vinculació amb Europa es va assolir. El desig, però, de ser europeus, de construir un projecte d’aquestes característiques ve de lluny, especialment per a molts demòcrates i valencianistes, puix presenta bastants implicacions i perspectives.

He esmentat l’any 1962, doncs, un moment històric que també fou de represa del compromís polític i social, i a casa nostra de presa de consciencia com a poble, no oblidem que en tal data aparegué “Nosaltres els valencians” de Fuster. El nou valencianisme era europeista, una opció que es manifestava per exemple en el setmanari “Valencia-Fruits”, així com també en altres àmbits. Buscant entre els papers d’aquells temps, he topat amb un articlet que vaig publicar a la revista universitària “Concret” a gener de 1963, del que m’interessa reproduir unes línies: “Europa serà- i que per tant, no ens resta més que treballar perquè siga- una nova societat en l’ autèntic sentit de la paraula, és doncs, un pressupost bàsic que cal crear les condicions indispensables per una nova situació social...”, tot seguit, el text continuava amb una cita del director de Temoignage Chrétien qui demanava : “una Europa oberta al tercer món, al seu servei, i no una Europa tecnòcrata, únicament preocupada pels èxits de la industria, el comerç, i de les finances. Una Europa de progrés social edificada per tal de millorar la situació de tots els seus habitants...Una Europa per la pau...”

Durant aquesta efemèride he escoltat prou comentaris, tot seguit vos faig el meu: cert, la UE és una realitat positiva, hi ha molts avanços, podem fer-ne valoracions dels resultats econòmics en xifres, igualment, allò de la “ciutadania europea” representa un gran pas endavant, no obstant, tenint que afrontar els presents reptes amb eficàcia i visió de futur, essent conscients de com molts problemes que afecten Europa, cas dels incendis, el canvi climàtic, les crisis migratòries, o els problemes de l’agricultura o pesca, per citar casos concrets, tenen que ser resolts de forma conjunta i pactada, i amb criteris de sostenibilitat. Ara bé: Com es troba aquell objectiu d’aconseguir més igualtat i justícia social? Pensem-ho. Per altra banda, un aspecte a tindre més present seria el tema de les minories o identitats culturals i lingüístiques, la Unió va crear el Comitè de les Regions, però, de moment és poca cosa.

Tracking Pixel Contents