Prevenció d'incendis: dades vs opinions

Carles Arnal ha tornat a respondre i celebre que aporte dades. És precisament així com cal discutir sobre un problema tan seriós com els incendis forestals: amb dades contrastables, hipòtesis discutibles i arguments que qualsevol puga reproduir. El problema apareix quan les dades citades no sostenen exactament la conclusió que se'n pretén extraure. I com que el tema és seriós, s’han analitzat les errades, i com les reclama, aportaré dades i exemples a escala valenciana, i a escala estatal.

Comença Arnal qualificant l’estratègia de previndre incendis gestionant les àrees forestals com la de l'“ICONA franquista”. Potser no recorda que ICONA es va crear el 1971 i va desaparèixer el 1995, amb el traspàs de les competències als governs regionals. Òbviament, la filiació històrica d'una institució no constitueix una avaluació de la seua eficàcia. El que interessa saber és si una gestió determinada redueix o no el risc, en quines condicions i amb quin cost.

Segons dades oficials de l’Estadística General d’Incendis Forestals del Ministeri, i de l'Agència Estatal de Meteorologia a Espanya hi ha ara menys incendis forestals (en nombre de sinistres) dels que hi havia en els anys 60, a pesar que ara hi ha més dies de risc (des dels anys 80 del segle XX, s'han allargat 10 dies por dècada els estius) i més combustible acumulat en les muntanyes. Segons les dades oficial de l’època en la dècada dels 60 la mitja quant a nombre d'incendis estava en els 1.800 a l'any. La mitja quant a superfície cremada estava a l'entorn de les 52.000 hectàrees/any. Això dona una ràtio de 29 hectàrees per incendi. Encara quedava vida rural fa 60 anys. La superfície forestal l'any 70 era d'uns 25 milions d'hectàrees segons la Societat Espanyola de Ciències Forestals, i és quan naix l’ICONA. Cal recordar que en 1940, després de la Guerra Civil, Espanya va aconseguir el nivell de menor superfície forestal de la seua història amb 24 milions d'hectàrees (8 milions menys que en 1860). Aquesta dada serà rellevant un poc més avant.

En la dècada dels 70, la mitja d'incendis a l'any ja va pujar a 4.500 focs, i la de superfície mitja afectada a l'any va pujar 171.000 hectàrees. Això són 3 vegades més que la dècada anterior i una ràtio de 38 hectàrees por incendi. Ja havia començat l'èxode rural a les zones urbanes. En els 80, la mitja d'incendis a l'any va arribar als 10.000 incendis a l'any, i la superfície mitja afectada cada any va arribar a les 239.000 hectàrees. Cada incendi cremava de mitja 24 hectàrees. L'any 85 es van cremar 486.328 hectàrees. El rècord de la sèrie de moment. Però malgrat això, i tot i que la quantitat d'incendis s'havia duplicat respecte a la dècada anterior, l'aposta per l'extinció d'incendis forestals i la tecnificació començava a funcionar.

En els 90 la quantitat d’incendis quasi es va tornar a duplicar. La mitja anual superava els 19.000 incendis. Però la mitja de superfície cremada va començar a baixar (fruit d’eixa prevenció que vostè no considera, i de la professionalització i increment en mitjans). En eixa dècada la mitja anual era de 159.000 hectàrees. La ràtio va baixar a 8,5 hectàrees per incendi. S'hi va anar consolidant un potent model d'extinció d'incendis. Més bombers forestals, més avions, més helicòpters, més camions… i va començar a preparar-se el que es coneix com la paradoxa de l'extinció. La millora de l'eficàcia extintora té també una conseqüència: l'exclusió sistemàtica del foc pot contribuir, juntament amb l'abandonament rural i altres processos, a l'acumulació i continuïtat del combustible, de manera que els pocs incendis que escapen del control inicial poden trobar condicions per assolir intensitats molt superiors.

En la primera dècada del segle XXI es va aconseguir la xifra mitja de 19.500 incendis a l'any. I la superfície mitja afectada cada any, malgrat haver-hi més sinistres, va continuar baixant. Concretament a 114.000 hectàrees/any. La ràtio va baixar a 5,8 hectàrees per incendi. Hi havia una capacitat d'extinció sense precedents.

En la dècada dels 10, la mitja anual va ser de 11.341 focs por any. I la superfície mitja de 96.592,57 hectàrees. La ràtio va ser de 8,5 hectàrees/incendi. Convé també aclarir que la major part dels incendis forestals cada any el seu conats (menys d'una hectàrea). De l’ordre del 70%.

En esta gràfica pot comprovar amb dades d’AEMET (onades de calor) i del MITECO (hectàrees cremades) com malgrat tindre cada vegada més onades de calor, hem aconseguit anar reduint les hectàrees cremades en els darrers 50 anys... fins ara, que ja tenim 2 anys amb registres “extraordinaris”. Esta dècada en que estem encara no ha acabat... però té 3 anys de rècord... El 2022 (escollit perquè va ser un any de molta superfície cremada, novament) hi va haver a Espanya 10.507 incendis forestals, dels quals 7.194 van ser conats. I es van cremar 267.694,89 hectàrees. La ràtio va créixer a 25,47 hectàrees per incendi. Però s’analitza amb detall, s’observa que hi va haver 57 grans incendis forestals (només 57 de 10.507 van ser grans), que representen el 0,54% del total. Tanmateix, aquests pocs incendis van cremar el 80,78% de la superfície total. La proporció d'aquests GIFs és de 4.696,4 hectàrees per incendi. Això permet entendre millor l'ordre de magnitud mirant la sèrie històrica. El 2025 hi va haver 8.199 incendis forestals (5.601 conats). Es van cremar 354.746,67 hectàrees (43,27 hectàrees per incendi).

Però, si s’analitza amb detall, s’observa que hi va haver 63 grans incendis forestals. El 0,77% del total que van cremar 310.108,07 hectàrees (el 87,42% de tota la superfície afectada). La superfície mitjana d’aquests GIF va ser de 4.922,35 hectàrees per incendi. En el que va de 2026 (amb dades encara provisionals del MITECO fins al 17 d’agost) s’han registrat 6.685 incendis forestals (4.382 conats) que han cremat 254.730 hectàrees (ràtio de 38,10 hectàrees per incendi). Però, novament, quan s’analitzen les dades amb detall apareix la mateixa concentració: només 42 dels 6.685 sinistres han estat grans incendis forestals, un 0,63% del total. Tanmateix, aquests 42 GIF acumulen 223.872,57 hectàrees (el 87,88% de tota la superfície forestal afectada). La superfície mitjana és de 5.330,30 hectàrees per GIF.

El patró, és cada vegada més evident... i els llamps, estan jugant un paper clau com ara en focs con el de Segorbe d’estos dies. Respecte a les dades valencianes... començaré amb un fet: L'incendi per llamp té un pes extraordinari a territori valencià segons les dades de la Generalitat Valenciana. Entre el dia 1 de gener de 2000 i el 30 de juny de 2026 (a veure si una sèrie de 26 anys li resulta suficient) hem patit 2.514 incendis per llamp (un 24,21% del total) que han cremat 43.284,82 hectàrees (un 26,78% del total).

Les negligències, que constitueixen una de les categories sobre les quals més directament poden actuar les polítiques de prevenció de causes, han suposat 3.104 incendis (un 29,02% del total) però han cremat un 35.039,03 hectàrees (menys que els llamps!!!!), el que suposa un 21,68% del total.

Per resumir-ho: sí, hi ha molta feina a fer en prevenció de negligències. Però els llamps, cremen més superfície que les negligències. I és en eixos incendis on la prevenció “estructural”, o “territorial”, o “tallafocs a la muntanya” ens dona oportunitats. A la meua primera resposta li ho vaig quantificar: als incendis del centre de la Península es van protegir més de 40.000 hectàrees (el que s’anomena potencial de creixement del foc) gràcies als “polígons de confinament”. Pot vostè llegir què són a la web dels Bombers de la Generalitat, però en essència, quan no es viable atacar un foc (per falta de prevenció) se confina eixe foc. Per a això, es dibuixen uns polígons tàctics i es veu quanta superfície tenen, quantes persones hi viuen, quantes cases alberguen... i es prenen decisions. També pot consultar el nostre treball presentat al darrer Congrés Forestal al respecte per entendre-ho millor. Amb eixos polígons es prenen decisions dins del triatge (què crema, i què es defensa) associat als recursos disponibles. També pot comprovar com la prevenció feta amb foc tècnic, tallafocs, ramaderia i gestió forestal a Gran Canària, en 2019, va salvar milers d’hectàrees (té la xifra exacta al informe d’este enllaç) i centenars de cases (tot quantificat). El mateix al foc de 2017 on les àrees de baixa càrrega i tallafocs que van protegir la conca del Tirajana (ací el informe detallat). Gràcies a la prevenció real, sobre el terreny, i no al relat o la filosofia, un foc amb un potencial de 10.000 hectàrees es va quedar en 1.800 hectàrees.

Vostè té un relat. Parcialment, el compartim. Però els fets, i les dades, contradiuen algunes de les seues opinions. I el fet és que el 56% d’Espanya és forestal. Això són més de 28 milions d’hectàrees (recorda la dada de 24 milions d'hectàrees de 1940?) i això sense contar terrenys de cultiu abandonats. Més fets: Salvant les diferències físiques entre una explosió nuclear i un incendi forestal, però per mostrar la magnitud del problema: segons les dades de NERO (european Network on Extrem fiRe behaviOur) l'incendi de Los Gallardos a Almería (el que va matar a 13 persones) va alliberar només durant la primera vesprada i nit va alliberar una energia radiativa del mateix ordre que una bomba d'Hiroshima (60 – 65 TJ). I eren esparteres.

Arnal afirma haver analitzat les estadístiques oficials entre 1968 i 2023 i obtindre 231 grans incendis forestals, dels quals 204 serien d'origen humà. Com les dades són públiques, repetim l’experiment: aplicant el criteri que ell mateix indica, incendis de més de 500 hectàrees, apareixen 235 GIF, no 231. Però la diferència de quatre incendis és el menys important. La causalitat registrada per Arnal resulta molt més interessant: 27 consten com a provocats per llamp, 66 com a “causa desconeguda” i 142 presenten una causa humana identificada. Per tant, amb aquests registres no es pot afirmar que 204 dels 231 siguen d'origen humà. Una causa desconeguda no significa “humana”; significa, precisament, que desconeixem la causa. Vostè també afirma que les actuacions sobre combustible actuen “quan ja és tard, quan ja ha fracassat la prevenció” (cita literal) però al mateix article reconeix explícitament que determinades discontinuïtats són necessàries, especialment per protegir poblacions, i fins i tot proposa pasturatge extensiu per crear-les. Sense voler, cau vostè en moltes contradiccions. De fet, hi ha una amb la qual estic particularment d’acord. Escriu que, amb el canvi climàtic, “cualquier pequeño incendio [...] se convertirá en un desastre”... Exactament. Un incendi forestal té almenys tres problemes diferents: ignició, propagació i conseqüències. Podem actuar sobre els tres. Però vostè aposta solament per la primera.

Acabaré amb més dades:

Quan analitzem les dades valencianes per al període 2017–juny de 2026, el resultat és encara més interessant. Els incendis provocats per llamps representen aproximadament el 26,7% dels sinistres, però acumulen aproximadament el 73,3% de tota la superfície cremada. Agrupant negligències i intencionats, representen aproximadament el 61% de les ignicions, però poc més del 10% de la superfície cremada... i en aquest punt és on cal preguntar-se per què determinades ignicions, siguen humanes o naturals, troben condicions que els permeten transformar-se en Grans Incendis Forestals (Vall d’Evo, Bejís, Segorbe…).

Senyor Arnal (i per extensió, qualsevol que tinga dubtes): una hectàrea estratègica gestionada no pretén necessàriament evitar una ignició. Pot pretendre que un incendi de 7.000kW/m (fora de capacitat d’extinció) arribe a un punt amb 3.000kW/m (dins de capacitat d’extinció), proporcionant una oportunitat d’extinció, protegir una urbanització, un poble, un parc natural, assegurar una via d’evacuació, reduir la probabilitat de focs d’alta intensitat o permetre una maniobra amb foc tècnic... El seu resultat no es mesura solament en incendis evitats. Es mesura també en risc reduït.

Vostè proposa reforçar la investigació de causes, la regulació, la vigilància, el control, la dissuasió i l’avaluació de resultats. D’acord. També revisar objectivament les infraestructures, justificar-ne la ubicació, avaluar-ne els impactes i comprovar-ne els resultats. Ja se fa. Però d’acord. Això és gestió forestal moderna. Però la prevenció integral i integrada de incendis forestals, necessàriament, inclou hectàrees en les que pugam apagar els focs. Espais com el de la darrera imatge, on poder utilitzar el foc com a servidor, perquè és molt mal amo. Els articles en premsa no prevenen incendis. Això és segur. La gestió forestal que molts defensem i practiquem, almenys, ens dona una oportunitat.