Torrades de pa de ségol amb alvocat i salmó

Els voreu per la ciutat estos díes: l’alumnat que ve de fora de València i busca casa en setembre és el rostre més visible del vincle entre ensenyament i habitatge. Tanmateix, eixa part del negoci immobiliari no és al.lié a l’augment dels preus ni a la estacionalitat que l’acompanya. Cal posar al seu lloc les dificultats de les famílies per fer-hi front: una raó més per deduir que, de vegades, estudiar pot ser un luxe.

En tot cas, la vivenda de l’estudiantat no és l’únic aspecte en què la universitat es veu afectada pel problema de l’habitatge: l’aparició d’empreses de residències estudiantils parla de la transformació d’un dret en un negoci. Fons d’inversió de dintre de l’estat en són propietaris, podeu trobar-los molt a prop de la nostra universitat: Resa, Yugo, Nido Living. Però també fora i tributant en paradisos fiscals: StepHouse, The Dot Group. La lògica que els mou no és la de la facilitació de les condicions per l’estudi sinò la pròpia del sector: l’extracció del máxim benefici.

Ara bé, darrerament les residències d'estudiants han mutat en un nou concepte: les vivendes flexliving. Ja en són quatre les instalacions al voltant dels Campus de Tarongers i Vera: una en el Cabanyal, dos en la Malva-rosa i una altra en Algirós, sense comptar el que té Resa en La Patacona o el nou Kora Lluna, en el Grau. És un fenòmen recent: en una dialèctica confusa, residències d’estudiants muten en blocs d’apartaments turístics, flexivivendes, lloguers temporals…i finalment en hotels durant l’estiu. Noves nomenclatures per al negoci especulatiu de tota la vida.

D’això diuen la gentrificació silenciosa: un procés pel qual fons d'inversió adquirixen sòl per a construir allotjaments a l’abast només d’uns pocs i que s'anuncien en Booking. A diferència del pis turístic, l'usuari de flexliving roman setmanes o mesos en el barri, però els seus superiors ingressos i una rotació contínua tenen un impacte en la cohesió social i el preu de la vivenda. Parlem de nòmades digitals però també d’investigadors en estades curtes o del negoci del turisme de congressos, trobades acadèmiques que oferixen en el seu programa una experiència de consum que tracta el nostre entorn com un aparador. És la utilització del fet acadèmic per encobrir una aposta per la clientela de luxe.

Les plataformes veïnals alerten de l’ús de la vivenda com un parany: alguns projectes esquiven les regulacions del lloguer per la catalogacio del sól terciari, sortejant drets fonamentals de qui lloga. Altres projectes, com ara el PAI de Fausto Elio, part constitutiva del Pla Especial del Cabanyal, es va presentar com a una solució per al problema de l’accés de la gent jove a la vivenda anunciant dos terços de l'edificabilitat dedicats a Vivendes de Protecció Pública. La realitat va ser molt diferent: 600 flexivivendes i 200 de protecció oficial. Podeu comprovar-ho: camineu cap a la mar i, entre la Serradora i Els Tarongers, vos trobareu un cartell on es donen les xifres finals.

Més que una alternativa a la crisi residencial, la expansió del flexliving té un impacte ben conegut en els barris prop de les universitats: 1) augment de preus 2) reconversió d'espais: degut a la normativa sobre vivendes d’ús turístic, edificis sancers es readapten reduint el parc de vivenda disponible 3) transformació de l’entorn: alteració del teixit comercial tradicional. Torrades de pa de ségol amb alvocat i salmó a 10€.

En este context, una part del professorat no universitari ha prés partit: ja s’han creat grups de recolzament a alumnes desnonats/des formats íntegrament per docents. Per la seua banda, els grans propietaris voldrien a la acadèmia com aliada, així ho declara el CEO de The Dot Group, amb residència a Dubai. Ara bé: què volen saber les universitats de la ciutat de València d’este procés? De quina manera, com a membres de la universitat, ens hem podem deslligar? O més globalment: com es posiciona la comunitat universitària respecte del problema de la vivenda?