En record de la dana i homenatge a les seues víctimes

No és senzill enfrontar-se a un esdeveniment de les dimensions de les inundacions esdevingudes en la província de València el fatídic 29 d’octubre de 2024, les quals travessaren diagonalment de ponent a llevant diverses comarques de forma dramàtica. Una jornada estranya a l’Horta, atés que no plovia, tot el contrari que passava a l’interior on l’aigua caia a gots i barrals superant tots els registres imaginables. Rius i barrancs desbordats amb milers de tones de llot i deixalles arrasant tot el que es posava al seu pas a una velocitat indòmita i violència inaudita. Qualsevol descripció es queda curta per a descriure la tragèdia a les vores del riu Magre i de barrancs com els de la Saleta i del Poio, mercès als quals centenars de milers de valencians patiren les seues escomeses des de primeres hores de la vesprada.

Una catàstrofe sense pal·liatius que canvià la faç d’un territori natural, agrícola, industrial i comercial de gran rellevància i que va sumir les seues poblacions en el caos més absolut, propi d’una producció cinematogràfica de ciència ficció. Tot i això, sent d’una gravetat extrema el que no ha deixat ni un instant de veure’s i llegir-se a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials des d’aquella data -també les fakes, sempre presents malauradament-, el pitjor de tot fou el desori organitzatiu de l’administració pública autonòmica reunida al CECOPI en retardar l’enviament de l’Es-Alert i així poder haver evitat moltes de les 231 morts, potser totes. Vides irrecuperables, al capdavall, per la irresponsabilitat del president de la Generalitat, incomunicat i absent durant aquella vesprada motu proprio, qui no ha deixat de mentir i embolicar conscientment a més de no rebre a totes les víctimes i demanar clar i nítidament perdó per la seua greu negligencia abans de cessar. Un individu covard, nefast a més d’un any vista, que deixa com a herència enverinada un llegat absolutament demencial, molt difícil de capgirar a curt i mitjà terminis.

És en aquest context luctuós i, a més, enrarit a més no poder en què s’inscriu l’obra pictòrica d’Arnau Belén per mitjà de vint-i-set pintures que venen a interioritzar algunes seqüències d’un paisatge desolador que caracteritzà les setmanes posteriors a la desfeta climàtica. Instantànies que segueixen -i seguiran- interpel·lant-nos tant de temps després com a fòssils d’un instant virulent inoblidable que marcà per sempre centenars de milers de damnificats.

Una mostra, ateses les circumstàncies, complementada per textos redactats ad hoc per set escriptors de la galta septentrional de l’Horta, a què també pertany Arnau Belén, com Francesc Bayarri, Maria Jesús Bolta, Àlex Devís, Albert Ferrer, Josep Vicent Frechina, Vicent Garcia Devís, Toni Mollà i Juan B. Tormos Capilla. Una mena d’exercici solidari que recull en cada escrit el sentiment d’impotència a flor de pell dels que comparteixen, a més d’una geografia peculiar, una idiosincràsia comuna moldejada -a vegades tràgicament- per l’aigua. Una visió individual i alhora mancomunada d’una realitat summament dolorosa a l’espera de reparació i justícia, molt necessitada d’una recuperació que s’espera llarga i costosa per l’extensió i la profunditat dels danys quotidians encara visibles que entrebanquen sobre manera poder recobrar la normalitat perduda. Al capdavall, una modesta i sincera contribució entre artística i literària a la memòria de les víctimes innocents perquè aquest lamentable episodi mai no s’oblide per les generacions futures.

L’exposició itinerant “Pintar un escenari, escriure un relat” sobre la dana que assolà l’oest i el sud de la província de València s’inaugurarà a les 19h del 28 d’agost a l’Espai Cultural d’Albalat dels Sorells, coincidint amb la celebració de les Festes Majors, el pregó anunciador de les quals correrà a càrrec de les associacions de víctimes el dijous 27.

L’exhibició artística i la publicació ad hoc tindran seguida, després d’Albalat dels Sorells, a Castellar-l’Oliveral, Meliana, Benetússer, Montcada i El Puig de Santa Maria fins als inicis de 2027. Una proposta cultural i reivindicativa nascuda des de la societat civil per a recordar la catàstrofe i seguir exigint veritat, justícia i reparació.