Un migrant de llegenda

Helenio va nàixer a Buenos Aires el 1910, fill d’un humil matrimoni de migrants andalusos, encara que sa mare i son pare van acabar traslladant-se finalment a Casablanca, quan ell tenia tres anys, a la recerca d’un millor destí que el que van trobar a l’Argentina. En aquella ciutat del Marroc, que aleshores es trobava sota domini francés, Helenio va treballar des de xiquet i va acabar residint amb els seus progenitors i la seua germana a la platja de Roches Noires, en una barraca de condicions precàries. Allí van ser desplaçats després de diversos trasllats forçosos del seu infrahabitatge, pel ràpid creixement del nucli urbà de Casablanca fins que van arribar a la platja, on ja no els pogueren arrossegar més enllà per la presència de la mar.

En terres marroquines, la seua passió pel futbol, el portaren a jugar des del 1927 a l’equip del seu barri, el Roches Noires, i, seguidament, al Racing de Casablanca, en terrenys de joc impracticables. Però, la necessitat i el somni d'Helenio per progressar esportivament i d’un futur millor, el van fer migrar el 1932, amb vint-i-dos anys, en un tortuós viatge per mar fins a Bordeus i d’allà, per terra, a París per a iniciar la seua carrera futbolística com a jugador.A França va arribar a formar part de la plantilla de nombrosos conjunts com a semiprofessional i va arribar a jugar en la seua selecció, una vegada va aconseguir la nacionalitat francesa, fins que el 1945 va penjar les botes. Aquesta dedicació al futbol la va compaginar treballant en altres oficis per a poder enviar part dels diners que guanyava al Marroc, per ajudar a la seua família.

No obstant això, en la posició futbolística en la qual va destacar realment Helenio va ser com a entrenador, des dels trenta-quatre anys. Dirigint equips res més es va retirar com a jugador, a mitjans dels anys quaranta del segle XX, a clubs francesos i, també, al seu combinat nacional. Així com, en les dècades següents, a equips d’altres països propers com Espanya, Portugal i Itàlia.

Ell va ser Helenio Herrera Gavilán (Buenos Aires, 1910-Venècia, 1997), un dels entrenadors de futbol més destacats de tots els temps, recordat per la seua contribució a la professionalització i posada en vàlua d’aquesta figura esportiva.De fet, com a tal, entre el 1948 i el 1981, va aconseguir un rellevant palmarés amb set lligues, tres copes nacionals, un trofeu equivalent a l’actual UEFA Europa League, dos copes d’Europai dos Intercontinentals, entre altres, el qual va assolir dirigint clubs del Vell Continent com l’Atlètic de Madrid, el FC Barcelona, l’AS Roma i, especialment, amb l’Inter de Milà.

Un personatge que hui tornem a recordar i que podem rememorar a Levante-EMV, gràcies a la vinculació d’Herrera a la Comunitat Valenciana. De fet, ell va visitar-nos en nombroses ocasions en qualitat de míster dels equips que dirigia, entre els anys quaranta i vuitanta de la darrera centúria, en els seus partits fora de casa. I, també ja jubilat, en la dècada del 1990, va vindre a vore a dos dels seus fills que resideixen o han residit en terres valencianes i que també van nàixer al nostre país, durant la seua època d’entrenador a diversos equips de l’Estat espanyol.

Per concloure, la biografia d’Herrera, que acabem de resumir breument, dona mostra de com amb el seu treball i esforç va contribuir, especialment, als èxits dels conjunts que va entrenar i, en definitiva, a fer més gran la història del futbol europeu. És per això que hem de pensar que és, amb eixa és la mateixa determinació, amb la qual moltes de les persones migrants que actualment arriben al nostre país o que ja viuen ací dècades, aporten i contribueixen professionalment, a través de la seua feina diària, al bon funcionament de l’economia. Una tenacitat que a Herrera li va servir per a convertir-se en un entrenador i, a la vegada, en un migrant de llegenda.