Els records estivellencs de Paco Sarro

Al migdia em telefona Paco Bueno. Em comunica que ha mort Paco Sarro. Tots dos tenen com a professió la de policia local del Cap i Casal. M’agafa fora de joc tan inesperat comiat. Als pocs minuts, m’arriba el missatge que m’envia la seua companya Pepa Satorres. Comence a ser conscient que realment ha faltat. De seguida, faig memòria de la nostra història personal unida per l’estima al músic internacional Daniel Arnau i a Estivella.

Tot va sorgir arran de l’article que el diari va dedicar a la reedició al Regne Unit d’un CD recopilatori amb les músiques de Daniel Arnau. Quan va llegir-lo, no va dubtar de posar-se en contacte amb mi. Per a ell no solament era un destacat músic sinó el mestre del seu pare Armando Sarro. Este havia format un grup de guitarra hawaiana que seguí la trajectòria d’Arnau. Des d’aquell dia que vam parlar començàrem una bonica amistat. A tot açò es va afegir que coneixia la seua parella Pepa des de feia anys, sense saber la seua relació amb l’actor.

Un any després el poble d’Estivella va celebrar el 125 aniversari del naixement de l’introductor de la guitarra hawaiana a Europa, el gran Arnau. Ell no va dubtar a col·laborar en l’acte. Inaugurà el taulell que el recorda al seu carrer. Va llegir un text autobiogràfic i se li va lliurar una placa commemorativa en homenatge a Armando Sarro que va donar-li a la seua vídua. Des de llavors, la nostra relació va continuar.

L’any 2017, va col·laborar en la presentació del “Cant a Estivella”. En este acte, va participar amb la periodista Reis Juan com a rapsode de la peça introductòria “Enquadres” composta per Josep-Miquel Martínez. Va fer un gran treball que quedà gravat en vídeo per a la posteritat.

L’estima del poble no deixà d’estar present. L’any 2021 va gravar un vídeo recordant els estivellencs i les estivellenques que començava una nova temporada de “L‘Alqueria Blanca”. El destacat personatge “Ferri” mirava també a Estivella. Tinc molt present que va acabar-lo dient: “Vos estime, Estivella”.

L’any 2022 el programa “Bona Vesprada” d’À Punt dedicà un dia a Estivella. Participàrem tots dos amb la periodista Rosa Porta recuperant el carrer de Daniel Arnau. Recorde com en la meua cadira de voga va tocar la guitarra en homenatge al músic. Passàrem uns bons moments. També va interpretar el “Tio Canya”.

Un any després vingué la jubilació. Compartí amb mi tots els records d’aquell temps i el que li estaven preparant els companys. Va fer-me partícip de les seues paraules. En homenatge a ell vaig escriure en el periòdic l’article “En vista de la jubilació de Paco Sarro”. Em contestà amb la frase ”això m’ho vaig a emmarcar”.

A Estivella, no solament el recordaran com a bon professional i gran persona. El tindran present per l’estima al destacat músic de la guitarra i a un poble que el volia bé. Personalment, i amb gran emoció, em quede amb el Paco que em va regalar la seua amistat i que el destí sortosament havia fet que ens trobàrem. Sempre em va dir que li agradaven els meus projectes. No dubtà mai a participar-ne. Espere que este article també li agrade i puga llegir-lo en companyia de Daniel Arnau i del seu pare Armando Sarro.

Desitge, Paco, que seguisques fent, sense parar, com sempre, amb la generositat i l’amor que posaves en tot el que feies. Continuaràs sent un referent dels actors valencians que es feren a si mateixos entre entrebancs i sense deixar de fer camí. Serà difícil oblidar tot el que has fet en diferents fronts. La teua veu continuarà contagiant-nos llum i bon quefer.