Curs nou, problema vell

Comença el curs escolar amb els mateixos problemes amb què acabà l’anterior. Els mateixos? Ah, no! Als problemes que teníem —que en són molts i sistemàticament ignorats— que provocaren la vaga del professorat, s’hi suma la deriva McCarthysta de juliol passat, dotant la Inspecció Educativa de funcions inquisidores. Sorprèn que el Consell no s’esforce en solucionar els problemes que tenim, en lloc de crear-ne de nous: alguns tan absurds com l’amenaça d’una assignatura sobre festejos taurins i l’exclusió dels autors catalans i balears del temari de Valencià en Batxillerat, mentre els autors hispanoamericans sí s’estudiaran en classes de Castellà. En lloc d’exorcitzar el secessionisme reviscola els vells fantasmes que, a casa nostra, sempre han gaudit de bona salut sense necessitat de ser conservats en castells o museus.

El consens és la prova del nou per dur l’estabilitat al sistema educatiu. No cal la bola de vidre per saber que la millor forma d’administrar els desacords és el diàleg entre autoritats educatives i professorat. Però perquè hi haja diàleg no basta saber parlar; cal també saber escoltar. Dialogar sense condicions prèvies, ja que totes les demandes són legítimes si se sotmeten a debat a fi d’assolir el consens. Amb la vaga educativa suspesa temporalment, cal un canvi d’actitud de la consellera; i si Pérez Llorca no li dóna marge de maniobra que dimitisca i s’implique ell no evocant el rentat de mans de Pilat que Mazón copià en la dana.

Per començar amb bon peu el curs escolar cal començar a canviar, ni que siga en intencions. Què tal si deixen en suspens la funció inquisidora de la Inspecció aprovada en l’estiu? Amb això guanya el Consell, que rectifica un afany de control que fricciona la llibertat de càtedra reconeguda a l'article 20.1.c de la Constitució i a l'article 13 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea; i guanya el professorat, que no s’ha d’esmolar l’enginy com en el franquisme per eludir la censura i explicar determinats conceptes amb subterfugis.