La calor és la sensació que experimentem davant de temperatures elevades del nostre entorn. Ara és el que toca. Patir-la amb resignació o intentar atenuar-la, si és possible, amb els mitjans al nostre abast. Però, en tot cas, convé recordar que en valencià la paraula "calor" és sempre de gènere femení, inclús quan ens referim a la produïda per un radiador, que en diem "calor negra".
En castellà, contràriament al valencià, la paraula "calor" és de gènere masculí, encara que en molts llocs d'Espanya i Amèrica també s'usa en femení. ¿Recorden aquella cançó de José Antonio Labordeta que deia "arremójate la tripa, que ya viene la calor"? En francés, la forma equivalent, "chaleur", també és de gènere femení. El gènere de les paraules és un punt capritxós.
