El color «verd» designa el color de l´herba tendra, i de fet el seu ètim, la paraula llatina «viridis», significava ´vigorós, viu, jove´, com les plantes quan estan exuberants. En valencià, contràriament al castellà, quan s´usa amb valor d´adjectiu, té doble terminació: «verd» per al masculí («un mocador verd») i «verda» per al femení («una camisa verda»). El color «verd» ha passat a significar també ´immadur, no preparat´ («el tema encara està prou verd»). Però, simbòlicament, el color verd també s´associa a l´esperança. De manera molt expressiva, en valencià hi ha la locució «de més verdes en maduren», que convida a confiar que alguna cosa, a pesar de les dificultats inicials, finalment tindrà una resolució positiva.
