El verb «arruixar», que alterna amb la variant «ruixar» des del segle XIV, prové del llatí vulgar «roscidare», que al seu torn derivava de la forma del llatí clàssic «roscidus», que significava «ple de rosada, humit». Esta paraula s´utilitzava per a referir-se a l´acció de traure aigua d´un recipient amb la mà, fent que caiguera en forma de gotes menudes esparses a terra per a evitar que s´alçara la pols o per a banyar lleugerament les fulles de les plantes.
Des de començaments del segle XIX, projectant esta idea d´arruixar al mateix cel, es generà el derivat «arruixó» per a referir-nos a una pluja forta, però de curta duració, que alterna amb intervals de cel ras. Tot i ser una creació lèxica relativament recent, s´ha generalitzat per pràcticament tot l´àmbit valencià.
