La paraula «núvol» designa una massa formada per diminutes gotes d'aigua o de cristalls de gel suspeses en l'atmosfera. Actualment, «núvol» és un mot de gènere masculí; però antigament era vacil·lant. Sant Vicent Ferrer, per exemple, per a desfer les tempestats que pogueren fer malbé les collites instava els seus feligresos a eixir en processó recitant una lletania, i els augurava que obrant d'eixa manera, abans d'acabar la lletania, «la núvol se destroirà».
D'altra banda, la paraula «núvol» també s'utilitza com a adjectiu en contextos com «el cel està núvol». Encara que no és incorrecte, ja que en valencià existix el verb «ennuvolar», i per tant pot habilitar-se la forma de participi com a adjectiu, seria un calc del castellà fer una distribució sistemàtica entre «núvol» amb valor nominal i «ennuvolat» amb valor adjectival. L'ús de «núvol» com a adjectiu, en realitat, és equivalent a la forma castellana «nublo».
