La paraula «xocolate» prové de la forma «xocoatl» del nàhuatl, llengua parlada en la zona central de Mèxic. El seu significat originari era el resultat de la combinació de «xoco», que significa 'amarg', i 'atl', que vol dir 'aigua'. El «xocolate» designava, per tant, una beguda de sabor amarg elaborada a partir del cacau.
La beguda, i la paraula que la designa, es difongué a través de l'espanyol. La forma castellana «chocolate», de fet, s'ha mantingut tant en anglés com en portugués; en francés s'ha adaptat com a «chocolat», i en italià, com a «cioccolato». En altres zones del domini lingüístic s'ha generat la variant «xocolata», formada a partir de la neutralització de la vocal final, amb canvi de gènere posterior.
En valencià ja apareix documentada en 1661 en el «Dietari» de Joaquim Aierdi en una referència que servix de base per a fer una deducció sinistra: «perquè vent que no havia volgut la nit avans de aquell dia pendre el chocolate, tenia resolt de matar-la».
