A València hi ha un carrer que es diu de la Tapineria. Les paraules de la toponímia urbana molt sovint evoquen activitats que en un altre temps foren molt florents, i ara són ja només una relíquia lèxica. Este és el cas de la paraula «tapineria», que designava el taller d'un tapiner, i el tapiner era l'artesà que feia tapins. Tot un seguit de mots opacs actualment. Però, entre els segles XIV i XVII, els tapins estigueren molt de moda. En un document de l'any 1275, s'informava que «alcuns tapiners e çabaters de la dita Ciutat [en referència a València], de pochs dies a ençà, en los tapins e çabates florejades, pintaven e fahien [...] axí figures com noms per letres, larchs e breus».
Els «tapins», efectivament, eren unes sandàlies de dona recobertes amb una fina tela, pintada manualment, que tenien una sola de suro molt grossa, posada entre altres dos soles de cuiro repujat. El nom de «tapí» té un origen onomatopeic. Al·ludia al soroll que feien estes sandàlies al caminar: tap, tap...
Més informació...
