La paraula «nepotisme» és un préstec de l'italià «nepotismo». La forma original italiana deriva de «nepote», emparentada amb el nostre «nebot». La raó d'esta creació lèxica prové d'una pràctica, habitual en l'Edat Mitjana, d'alguns papes i bisbes catòlics de criar els seus fills naturals com si foren «nebots», i després nomenar-los per a ocupar càrrecs en la jerarquia eclesiàstica o oferir-los algun tipus de prebenda.
En l'actualitat la paraula «nepotisme» ha anat ampliant cada vegada més el seu abast semàntic, per a poder encabir pràctiques semblants però referides no sols als "nebots", sinó a tota la parentela, amics, coneguts, companys de partit i, en definitiva, a qualsevol persona a la qual es vol beneficiar facilitant-li l'accés a algun tipus d'ocupació o de concessió en l'àmbit de l'administració pública més enllà dels seus mèrits objectius.
