La paraula «barraca» per als valencians està associada a una construcció típica de la comarca de l'Horta de València, de planta rectangular, amb les parets laterals de poca alçària i amb la coberta construïda amb canyís, que forma dos aiguavessos en angle molt agut. Però la paraula «barraca» té també un ús genèric, anterior, que fa referència a una cabanya rústica, usada bàsicament per a resguardar-s'hi transitòriament. L'origen del mot és incert. La primera documentació apareix registrada en una escriptura valenciana de l'any 1249. També és segur que des del valencià passà al castellà; posteriorment s'exportà al francés, donant lloc a la forma «baraque», i des d'ací s'expandí a moltes altres llengües: en anglés, «barracks»; en italià, «baracca»; en alemany, «Baracke». La humil barraca, immortalitzada per Blasco Ibáñez, ara compta també amb dos versions en valencià.
