La paraula «glòria» prové de la forma llatina homònima, que significava 'fama, anomenada'. I així és com s'utilitza encara per a referir-se a algú que ha aconseguit un gran honor per les seues accions o qualitats. Però en la tradició judeocristiana el concepte de «glòria» s'ha usat per a expressar una lloança a Déu, i per extensió ha passat també a designar el cel com a lloc ideal on sojornen els benaventurats en presència de Déu. Com un reflex terrenal d'eixa imatge idíl·lica, l'expressió «estar en la glòria» significa 'trobar-se algú molt a gust en un lloc o en una situació determinada'. Irònicament, també es fa servir la paraula «glòria» en l'expressió «cobrir-se de glòria» per a indicar que algú ha fet o dit alguna cosa que li ha fet quedar molt malament davant dels altres. I encara hi ha l'expressió «vella glòria», sovint usada en un to lleugerament burlesc, per a referir-se a algú que havia destacat en un altre temps en un camp o activitat.
