La paraula «baina», provinent del llatí «vagina», originàriament es pronunciava [baína], fent recaure l'accent tònic sobre la «i», tal com reflectix la variant antiga «bahina», habitual en els textos medievals. Esta paraula s'utilitzava originàriament per a referir-se a l'estoig que servia per a guardar armes blanques o altres instruments tallants.
Per similitud formal, passà a designar també la corfa llarga i tendra que conté les llavors de les bajoques, les faves, els pésols o altres llegums.
Però els valencians hem atorgat també un sentit privatiu a la paraula «baina» per a referir-nos a una persona poc responsable en qui no es pot confiar. I, a més, hem creat l'expressió «quina baina!» per a indicar sorpresa i disgust alhora, semblant a la decepció que experimenta algú que troba la corfa d'un fruit desproveïda de la llavor.
