La paraula «revetla» és un derivat de «vetla» reforçat amb el prefix «re-». La idea bàsica originària que transmet tota la família de paraules que s'han format a partir de «vetlar», procedent del llatí «vigilare», és la d'estar pendent d'alguna cosa.
El significat inicial de la paraula «revetla» feia referència a la 'part de la nit que transcorre abans d'anar-se'n a dormir'. Però, modernament, des de començaments del segle XX, començà a utilitzar-se també en el sentit 'festa popular amb ball que se celebra de nit, a l'aire lliure, especialment en la vigília d'algunes festes assenyalades'.
En este sentit ja fou utilitzada per Francesc Martínez i Martínez en «Coses típiques de la Marina, la meua comarca», l'any 1912: «Uns coets voladors que esclafixen luminosament en la negror del cel, són l'avís que la revetla va a començar». La paraula «revetla» s'ha difós modernament com un substitut eficaç del castellanisme «verbena».
