La paraula «miserable» prové de la forma llatina «miserabilis», que significava 'digne de commiseració'. S'aplicava a aquells que havien sigut víctimes d'un infortuni o d'una adversitat. Però la «misèria» prompte es va associar de manera quasi exclusiva a una pobresa extrema, i els «miserables» eren aquells que vivien en unes condicions paupèrrimes. Però a poc a poc la misèria física a què al·ludia originàriament la paraula «miserable» deixà pas a una misèria moral. Primer, en referència a una persona mesquina, que es comporta amb avarícia; i després, en un salt qualitatiu, per a qualificar una persona abjecta, que actua vilment i és digne de menyspreu. Els diversos sentits de la paraula «miserable» apareixen reflectits en la tipologia de personatges descrits en la novel·la «Les misérables» de l'escriptor francés Victor Hugo.
