Amb la paraula «hijab» es designa un vel típic de la cultura islàmica que usen les dones per a cobrir-se els cabells i el coll quan estan en espais públics en què hi ha hòmens que no siguen el pare, el marit, els germans o els fills. A diferència d'altres mocadors propis de la cultura musulmana, el «hijab» deixa al descobert el rostre i no impedix la comunicació. El color, les mides i la manera de portar-lo depén dels costums de cada comunitat.
La «h» inicial de la paraula «hijab» en valencià es pronuncia aspirada, i la «j» s'ha de pronunciar com la de «botija».
El vocable «hijab» prové de l'arrel àrab «hajaba», que significa 'amagar, tapar a la vista', i ha donat lloc a altres mots com «cortina» o «pantalla». L'ocultació dels cabells en la cultura islàmica, igual antany en la cristiana, té sens dubte unes connotacions religioses, si bé en estos moments també és vist per moltes dones com un símbol d'identitat cultural.
