La paraula «tron» prové de la forma llatina «thronus», i esta del grec «thronos», amb la qual s'al·ludia a una cadira de braços amb respatler alt, generalment amb grades i dosser, on s'assenten els monarques, els papes o altres persones d'alta dignitat, en actes cerimonials. Antigament, la paraula «tron» adoptà generalment les formes «tro» («Yo, Salamó, en lo dret tro mils no seguí», Jaume Roig) o «trono» («davant lo trono de la alta magestat divina», Isabel de Villena). La forma «tron» es restablí literàriament durant el segle XIX per a evitar l'homonímia amb «tro» ('soroll fort').
En el cristianisme, la paraula «tron», usada sobretot en plural, s'ha utilitzat també en referència als esperits celestials que pertanyen al tercer cor de la primera jerarquia angèlica i que, suposadament, poden conéixer immediatament les raons de les obres divines.
