La paraula hecatombe prové de l'antic grec «hekatómbe», i estava formada pel prefix «hekaton», que significa 'cent', i «be», que al·ludia als 'bous'. L'«hecatombe», per tant, originàriament era un sacrifici ritual de cent bous oferit als déus, i a canvi s'esperava que les divinitats els protegiren de la sequera o altres plagues. Tant en la «Ilíada» com en l'«Odissea» apareixen referències en què es descriuen detalladament estos rituals, si bé ja posen de manifest que el nombre d'animals sacrificats, així com la seua naturalesa, podia ser molt variable.
En qualsevol cas, a nosaltres la paraula «hecatombe» ens ha vingut associada a la idea d'una gran catàstrofe, que provoca molts danys materials i un gran nombre de víctimes. En l'extensió progressiva de la semàntica del terme, ha passat a designar també qualsevol fet desgraciat i, fins i tot, en un procés de trivialització, s'ha aplicat a certes derrotes esportives.
