La «distopia» sorgix com a rèplica a la «utopia». Igual que esta paraula, ens ve de l'anglés. Fou l'il·lustre filòsof i economista John Stuart Mill qui la usà per primera volta en 1868 en un debat parlamentari. El prefix «dis-» aporta un significat de valor negatiu, utilitzat sobretot en la formació de neologismes i tecnicismes: «conforme» i «disconforme», «continu» i «discontinu», etc.
Amb el mot «distopia» es pretenia introduir en l'imaginari col·lectiu el risc de conformar una societat opressiva i totalitària on les llibertats individuals quedaren anul·lades per la tirania d'uns pocs. Modernament, la «distopia» apareix representada en pel·lícules de gènere apocalíptic, en què es mostren societats arruïnades per guerres nuclears o altres plagues derivades de la cobdícia o l'estultícia humanes.
