El verb «suspendre» prové del llatí «suspendere», format amb el prefix «sub-», que significa 'baix', i el verb «pendere», que significa 'penjar'. Amb la combinació d'estos dos elements, adquirí el significat de 'alçar alguna cosa perquè quede penjada en l'aire'. I este fou el sentit bàsic amb què es traslladà a les diverses llengües llatines. Però este significat primigeni ha anat ampliant-se progressivament per a indicar moltes altres coses. De manera genèrica, el verb «suspendre» és detindre l'execució d'alguna activitat que estava programada (com ara una conferència, un viatge, etc.); i, de manera més específica, ha anat adquirint també tot un seguit de significats nous en diversos àmbits. Així, en l'àmbit laboral, «suspendre» algú és inhabilitar-lo per a l'exercici d'un càrrec o una ocupació, sobretot com a resultat de l'aplicació d'una sanció; en l'àmbit educatiu, s'usa per a indicar que algú no ha superat un examen; en l'àmbit judicial, «suspendre» una llei o una sentència és deixar sense efecte la seua aplicació.
