L'adjectiu «feréstec» és un derivat del llatí «ferus», que significa 'fer'. A partir d'este ètim, inicialment es formà «ferest», per analogia amb altres adjectius com «agrest» o «funest»; però, per contraposició a «domèstic», es creà «feréstec». El seu significat primitiu servia sobretot per a especificar que es tractava d'un animal 'que vivia en el bosc, en estat salvatge, sense domesticar', i així és com l'usa Pere Antoni Beuter en la seua història de València l'any 1538: «que una cabra feréstega alletava un infant».
Però el comportament dels animals és fàcilment traslladable a les persones, i és així com passà a usar-se per a dir d'algú que és 'de geni adust, esquerp, de tracte difícil'. En un nou procés de translació metonímica, el terme experimentà una nova ampliació semàntica per a aplicar-se a llocs, gestos o sons que produïxen espant: «barrancs feréstecs», «mirades feréstegues», «brams feréstecs»... I, amplificant fins al paroxisme el semantisme de la paraula, s'arriba als «orgasmes feréstecs», que escriu Vicent Ortega en «Diumenge de Glòria».
